Totes les pel·lícules gratis del Cinema Lliure a la Platja 2026

El nom de Gerard Oms va sortir de l'anonimat quan, l'any 2021, es va citar per partida doble en dues entregues de premis quan el món vivia els efectes de la pandèmia i el confinament: per una banda, Mario Casas li agraïa la complicitat i l'ajuda quan guanyava el Goya per No matarás. De l'altra, els lampistes de Sis dies corrents, de Neus Ballús, destacaven el seu paper fonamental quan recollien el premi d'interpretació al Festival de Locarno. La qüestió és que Oms era, i és, coach d'actors. I justament quan rodava No matarás, va rebre els ànims de Mario Casas per llençar-se a plasmar en un guió les seves inquietuds creatives: “Si ho fas, jo la protagonitzaré”, li va dir. 

Dit i fet, Molt lluny suposa una obertura en canal del cineasta novell, un viatge d'autodescobriment inspirat en el què ell mateix va viure fa uns anys. Rodada als Països Baixos i definida per Gerard Oms com un "late coming-of-age", la pel·lícula va més enllà per reflexionar sobre la identitat, el privilegi i les minories. Amb la complicitat d'un Casas que mai ha estat millor davant d'una càmera (ja va ser reconegut al Festival de Málaga, també el film, guanyador del Premi del Jurat de la Crítica), i d'un David Verdaguer que fa un rellevant paper secundari, els magnífics resultats de Molt lluny demostren que la potent veu de Gerard Oms ha arribat per quedar-se.

Direcció: Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2025). 100 minuts. Amb Mario Casas, David Verdaguer, Ilyass El Ouahdani, Jetty Mathurin, Hanneke van der Paardt, Reinout de Vey Mestdagh. Català, castellà i anglès. Subtítols en castellà. No recomanada per a menors de 12 anys. 

Curtmetratge previ: La gent normal

Alquimistes, califes, una nena obsessionada amb els focs artificials i un llibre robat que conté secrets que poden acabar amb el món conegut. Un coming-of-age ple de perills situat a l'Al-Andalús, al segle XI, que és també una suma de talents d'arreu del món: nombrosos professionals de casa nostra (els guionistes són Xavier Romero i Llorenç Español), directora iraniana, director d'animació amb el prestigi del madrileny Raúl García (amb experiència a Disney i a Gaumont) i coproducció alemanya, singapuresa i catalana. Tot plegat per oferir una de les pel·lícules d'animació més ambicioses dels darrers anys fetes fora de Hollywood. Una aposta que barreja la bellesa de les seves imatges amb el sentit de l'aventura més pura, perfectament adequada per gaudir en família.

Direcció: Shadi Adib (Espanya, 2025). 90 minuts. Animació. Català. Apta per a tots els públics i especialment recomanada per a la infància.

Curtmetratge previ: Plazer bat

Carla Simón tanca la seva trilogia sobre la identitat i la memòria i torna a mirar cap a la seva pròpia experiència dins d'una família que, segons diu ella mateixa, està plena d'històries que s'han convertir en la seva principal font d'inspiració creativa. Ho va fer amb Estiu 1993 (2017), amb Alcarràs (2022) i, ara, amb aquesta Romería en la qual explica com va recosir fils emocionals amb la branca paterna del seu arbre genealògic. 

La cineasta catalana més internacional segueix el personatge de la Marina, el seu alter ego, una jove que aterra a Vigo per fer-se amb els certificats de defunció dels seus pares per aconseguir una beca que li permeti estudiar cinema, i es retroba amb avis, tiets i cosins. Serà llavors quan, després de trobar el diari de la seva mare, reconstruiexi la història d'amor dels seus progenitors i la seva caiguda en l'infern de l'heroïna i de la sida. 

Simón innova narrativament fent una sorprenent i orgànica barreja d'aquell costumisme de les dues primeres pel·lícules amb poderoses escenes poètiques i oníriques que ajuden a conformar els orígens familiars de la protagonista. Compte amb la magnètica parella protagonista, una nouvinguda sense experiència com Llúcia Garcia, i el quasi debutant Mitch. Romería, a més, arriba amb l'aval de la seva històrica selecció a la Secció Oficial del Festival de Canes.

Direcció: Carla Simón (Espanya, Alemanya, 2025). 115 minuts. Amb Llúcia Garcia, Mitch, Tristán Ulloa, Alberto Gracia, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido, Marina Troncoso, Sara Casasnovas, Celine Tyll. Castellà, català, gallec, francès. Subtítols en castellà. No recomanada per a menors de 16 anys. 

Curtmetratge previ: Mos n'anam

Al Cinema Lliure a la Platja sempre hi ha una pel·lícula que tria el públic, que en aquesta ocasió es projecta a Barcelona el diumenge 3 d'agost. Unes setmanes abans, el cicle donarà a conèixer una selecció de títols a través de la web i les seves xarxes socials i el públic podrà votar quina vol veure a través d'un formulari. La pel·lícula més votada serà la que es projectarà a la penúltima sessió i s'anunciarà aproximadament una setmana abans. 

Curtmetratge previ: Snmik!

A principis dels anys 80, en un poble miner del desert xilè, la petita Lidia creix dins d'una afectuosa família queer. Aquesta òpera prima de Diego Céspedes, que ha captivat la crítica internacional, ens submergeix en una comunitat dominada per la por a una malaltia llegendària: un mal que es transmet a través d’una sola mirada quan un home s’enamora d’un altre.

En aquest western modern d’atmosfera onírica –guardonat amb el Gran Premi a la Millor Pel·lícula (Un Certain Regard) al Festival de Cannes 2025–, la Lidia emprèn una recerca de venjança contra els prejudicis que l'envolten. La cinta, que també va triomfar al Festival de Sant Sebastià amb el Premi DAMA de la Joventut i el Sebastiane Llatí, és un retrat punyent sobre la resistència d'aquells que gosen estimar en l'hostilitat.

També econeguda amb una nominació a Millor Pel·lícula Iberoamericana als Premis Goya 2026, La misteriosa mirada del flamenco es consagra com una de les obres més potents i visuals del cinema llatinoamericà recent; una història on la família és l'únic refugi davant un món que castiga el desig.

Direcció: Diego Céspedes (Xile, 2025). 110 minuts. Amb: Tamara Cortés, Matías Catalán, Paula Dinamarca, Claudia Cabezas, Luis Dubó. Castellà, subtítols en castellà. No recomanada per a menors de 16 anys. 

Curtmetratge previ: La Barraca