Ingmar Bergman. Suècia, 1966. VOSE. 85’.
Una famosa actriu perd la veu a l'escenari. Els metges no li detecten cap problema físic, però la veu no torna. Una infermera, que no para de xerrar, serà l'encarregada de cuidar-la. Segons Bergman, amb aquesta pel·lícula va arribar al límit de les seves possibilitats: 'Amb plena llibertat, he vorejat aquells secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de fer sortir a la llum'.