Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El ejercicio del poder

El ejercicio del poder

Parlem amb el director d'aquest film polític, Pierre Schoeller

Pierre Schoeller
Per Josep Lambies |
Advertising

Pierre Schoeller no ha vist l'última pel·lícula de Costa-Gavras, 'El capital'. L'hi puc perdonar, per descomptat que sí. L'únic que em contraria és que en els últims mesos ningú, a part de mi, li hagi recomanat que la vegi. Potser és que estic perdent facultats i no he entès de què anava el pollastre. Mesos enrere, Costa-Gavras m'explicava que gràcies a 'El capital' s'havia pogut ficar en la ment d'una de les figures pitjor reputades dels nostres temps: un banquer. O, en paraules del mestre, "un pobre vampir". 'El ejercicio del poder' ve a ser el mateix, canviant banquer per ministre de transports. Com a mínim, això m'ha semblat a mi.

L'any 1983 Pina Bausch va presentar un espectacle de ballet que barrejava artistes i cocodrils dalt d'un escenari. Es deia 'Keushleitslegende', i va ser mític. Tant, que Helmut Newton en va treure la inspiració per a una de les seves fotografies més conegudes, 'Crocodile eating a ballerina'. "Em sembla una de les representacions més efectives de l'angoixa eròtica que té el poder", em diu Schoeller. Ell també s'ha aprofitat d'aquesta idea. El seu film comença amb un somni de manual psicoanalític: una dona despullada es fica entre les mandíbules d'un caiman. "Ja es veu que qui somia és un home al límit de l'abisme".

Així és el seu ministre, un pobre beneit sense història, que s'ennuega amb un tros de pizza i s'engata fins que no s'aguanta dret. "En el món de la política els homes no es defineixen per les seves accions, sinó per la seva habilitat a l'hora de fer allò que els anglesos anomenen story telling -m'explica Schoeller-. Per no ser com Sarkozy, Hollande no ha de canviar el rumb del govern, sinó crear-se una bona personalitat". El drama és que el seu ministre no té una disfressa prou convincent. És un insubstancial dominat pels moviments populars i la pressió del gabinet. Millor encara: un pobre vampir vampiritzat.

Quan es va estrenar el seu primer llarg, Versalles, es va dir que Schoeller era el gran hereu dels Dardenne. "Jo, com ells, busco el costat humà de les històries", rebla. Amb aquesta segona pel·lícula tenim la confirmació. D'una banda, perquè el ministre és Olivier Gourmet, actor que havia participat en el càsting d''El silenci de Lorna' i 'El fill', i sortia a 'Rosetta' fent gofres. De l'altra, perquè els dos germans belgues, potser afalagats per la idea que els hagués sortit un deixeble, l'han apadrinat. Consten com a productors de la pel·lícula. Ves que Costa-Gavras no li faci un truc un dia d'aquests.

Info pràctica

Cine, Comèdia

El ejercicio del poder

La política està de moda en la ficció contemporània. Lluny dels thrillers que presenten el joc polític com una mena d’actualització de les guerres d’ambició i venjança shakespearianes, 'El ejercicio del poder' se situa més a prop dels retrats entre bastidors que contemplen la política com una orquestració d’interessos creuats i imponderables on la voluntat o els ideals d’un ministre són el que menys importen. Pierre Schoeller pren com a model les sèries d’Aaron Sorkin com 'L’ala oest de la Casa Blanca' a l’hora de marcar el ritme, i hi afegeix un toc d’amargor fatalista. A més, es beneficia del fet de disposar de dos monstres de la interpretació com Olivier Gourmet (habitual dels Dardenne, que produeixen el film) i Michel Blanc. Però 'El ejercicio del poder' és també d’aquells films que es creuen molt més punyents del que en realitat són. No resulta fàcil estar a l’altura de les circumstàncies actuals.

Time Out diu
Advertising