Playtime

Una sàtira demolidora d'una societat moderna deshumanitzada. Tati segueix les passes d'un grup de turistes per un París que no és gaire diferent d'altres monstres urbanístics. Una de les obres mestres del cineasta francès, per qui play-time, el temps d'oci està codificat: "M'agradaria que aquesta paraula, adoptada pel francès, designés una activitat espontània, no reglamentada; que no hi hagi un temps fixat per a l'alegria i un altre per la feina, sinó que el tems de somriure estigui difós per tot arreu i en tot moment, fins i tot, sobretot, durant el temps de treballar".