Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Prova del Film MultiTab

Prova del Film MultiTab

La finestra indiscreta (1954)
1/10
Escollida per Mike Leigh "Jo no sóc especialment fan de Hitchcock, però m'encanta 'La finestra indiscreta' (Rear window, 1954). Per a mi, és única entre las seves pel·lícules per la seva calidesa i humanitat. Alguns l'han acusat de ser 'voyeurista', però això són ximpleries, totes les pel·lícules són voyeuristes, en el sentit que som una mosca a la paret, veient una cosa que no hauríem de veure. Aquesta resulta ser de gent que està cronometrant altres persones. El fotògraf accidentat, Jimmy Stewart, està empresonat al seu apartament, i això significa que estem atrapats en un mateix lloc, i que també ho està Hitchcock. No pot moure la història cap a altres llocs, així que explora la vida d'una variada comunitat que Stewart observa des de la finestra, un fascinant microcosmos de la societat. La vida i els esdeveniments ordinaris, un possible assassinat i una història que em commou fins a les llàgrimes cada vegada que la veig. Tan esplèndids com Stewart i Grace Kelly, amb uns diàlegs gairebé naturalistes, la gran actuació menys reconeguda d'aquest film és la de Judith Evelyn, que interpreta la Senyoreta Cor Solitari, com Stewart i Kelly l'anomenen. Mireu-la entretenir un amic imaginari i, a continuació, desplomar-se de tristesa a la taula. És devastador. En cap altre lloc de totes les seves pel·lícules pots trobar res tan properament empàtic, tan real."Mike Leigh és el director de 'Secrets i mentides' i 'Un altre any".
Encadenados (1946)
2/10
Escollida per Stephen Frears "Recordo que li vaig preguntar a [l'actriu] Anna Massey com era Hitchcock i em va dir: "Ell pot veure a través teu”. Era simplement un home molt intel·ligent. I per descomptat que sempre amagava la seva intel·ligència, ocultant-se rere una mena de pallasso llardós. La interacció entre la psicologia i l'acció d''Encadenados' (Notorious, 1964) és brillant. Per ser un thriller popular, és molt complex psicològicament. Com a director ets molt conscient dels trucs que fa servir. 'Encadenados" comença amb l'esquena de Cary Grant. L'altre dia vaig rodar, i vaig estar pensant constantment com ho havia fet Hitchcock a l'inici de 'Notorious'.Stephen Frears és el director de 'Los estafadors', 'Les amistats perilloses' i 'La reina'.
Vertigen (1958)
3/10
Escollida per John Carpenter "'Vertigen. D'Entre els morts' (Vertigo, 1958) existeix en algun lloc fora del temps, en el teu inconscient. És una pel·lícula fosca, un malson profund i fosc. Les tècniques utilitzades són increïbles –la música, l'edició, el ​color, el ritme lent i deliberat de somni–. No estic segur si el públic al 1958 –jo inclòs, perquè el vaig veure a la tendra edat de 10 anys– sabia què estava passant. Tothom que hagi intentat fer una mica de suspens ha copiat Hitchcock. En realitat, qualsevol que alguna vegada hagi posat dos trossos de pel·lícula junts ha copiat Hitchcock. Així és com es fa.”John Carpenter és el director de 'Halloween' 'Fantasmes de Mart' i 'La cosa'.
Estranys en un tren (1951)
4/10
Escollida per Joe Wright “Aquesta és la pel·lícula de Hitchcock que més m'agrada, per la seva elegància, la seva senzillesa i la seva experimentació formal. També per la interpretació de Robert Walker com un dels dos homes –els estranys– que es posen d'acord per dur a terme assassinats per separat.”Joe Wright és el director d''Orgull i prejudici', 'Expiació' i 'Anna Karenina'.
Marnie (1964)
5/10
Escollida per Mark Cousins 'La pel·lícula de Hitchcock en què penso més és 'Marnie' (Marnie, 1964). Potser és perquè és el film en què està menys marcat l'instintiu anti-realisme de Hitchcock. Certament, sembla estar compost principalment de material inconscient (sexe, tempestes, pors irracionals). I en un nivell més tècnic, crec que la situació de la càmera és simplement increïble.Però potser la sento tan propera per les qualitats humanes: Tippi Hedren està en una espècie de trànsit durant gairebé tota la pel·li. M'encanta això. Apareix sola sovint, especialment en la increïble escena de l'estació de tren, al principi. La qualitat hipnòtica, la solitud incòmoda i l'èmfasi en les textures (de la roba, etc.) fa que 'Marnie', sigui per a mi, similar a l'art de Louise Bourgeois.Mark Cousins ​​és crític i director de 'The story of film' i 'What is this film called love?'
Perseguit per la mort (1959)
6/10
Escollida per William Friedkin "Vaig dirigir l'últim programa de televisió 'L'hora d'Alfred Hitchcock', l'any 1965. Jo era jove i Hitchcock va apropar-se al set per saludar-me. Em va allargar la mà, que em va semblar com un peix mort. Li vaig dir que tenia l'honor de conèixer-lo. Ell em va mirar i em va dir: "Senyor Friedkin, normalment els directors fan servir corbata". Jo portava una samarreta i vambes. Dit això, cada vegada que parlo en una escola de cinema, els dic: "No necessiteu anar a una escola de cinema. Heu de veure Hitchcock". Entre les seves pel·lícules, 'Perseguit per la mort' (North by Northwest, 1959) jo diria que és la millor que va fer sobre la identitat equivocada, un dels seus temes favorits”.William Friedkin és el director de 'L'exorcista', 'French connection' i 'Killer Joe'.
Psicosi (1960)
7/10
Escollida per Ben Wheatley "Realment m'agrada el fet que 'Psicosi' (Psycho, 1960) es va fer amb un equip de la televisió com a reacció contra les grans pel·lícules de Hollywood. Hitchcock volia sortir-se'n tot sol, així que va agafar i ho va fer. És una pel·lícula tan moderna –estructuralment increïble, psicològicament molt interessant–, i va assentar càtedra sobre l'engany matant Janet Leigh. Jo mai tractaria d'engalipar-lo. Aquest tipus de domini és un llarg camí per recórrer".Ben Wheatley és el director de 'Kill list' i 'Turistas'.  
La finestra indiscreta (1954)
8/10
Escollida per Mike Leigh "Jo no sóc especialment fan de Hitchcock, però m'encanta 'La finestra indiscreta' (Rear window, 1954). Per a mi, és única entre las seves pel·lícules per la seva calidesa i humanitat. Alguns l'han acusat de ser 'voyeurista', però això són ximpleries, totes les pel·lícules són voyeuristes, en el sentit que som una mosca a la paret, veient una cosa que no hauríem de veure. Aquesta resulta ser de gent que està cronometrant altres persones.El fotògraf accidentat, Jimmy Stewart, està empresonat al seu apartament, i això significa que estem atrapats en un mateix lloc, i que també ho està Hitchcock. No pot moure la història cap a altres llocs, així que explora la vida d'una variada comunitat que Stewart observa des de la finestra, un fascinant microcosmos de la societat. La vida i els esdeveniments ordinaris, un possible assassinat i una història que em commou fins a les llàgrimes cada vegada que la veig.Tan esplèndids com Stewart i Grace Kelly, amb uns diàlegs gairebé naturalistes, la gran actuació menys reconeguda d'aquest film és la de Judith Evelyn, que interpreta la Senyoreta Cor Solitari, com Stewart i Kelly l'anomenen. Mireu-la entretenir un amic imaginari i, a continuació, desplomar-se de tristesa a la taula. És devastador. En cap altre lloc de totes les seves pel·lícules pots trobar res tan properament empàtic, tan real."Mike Leigh és el director de 'Secrets i mentides' i 'Un altre any'.
Sospita (1941)
9/10
Escollida per Joanna Hogg “'Sospita' (Suspicion, 1941) em ve al cap immediatament com una pel·lícula que m'agradaria veure de nou. L'última vegada que la vaig veure va ser als anys 80, quan estava sortint amb algú de qui sospitava –no de què em matés, però jo sabia que havia mentit–. Els petits detalls cobren importància quan sospites... i un dels trucs de Hitchcock va ser col·locar una llum oculta a l'interior d'un got de llet per fer-la brillar. Està enverinat o no?”Joanna Hogg és la directora de 'Unrelated' i 'Archipelago'.
Vertigen (1958)
10/10
Escollida per Kenneth Branagh “Aquest és el Hitchcock madur en el seu moment més magistral. Estil i interpretació estan completament integrats, i el gir final segueix sent aterridor de debò. La música és per si sola un triomf, així com l'actuació esgarrifosament avantguardista de James Stewart. Sinistre, hipnòtic i amb una fotografia espectacular, 'Vertigen. D'entre els morts' (Vertigo, 1958) és un exemple etern de gran thriller psicològic.”Kenneth Branagh és un actor i director d''Els amics de Peter', 'Enric V' i 'Thor '.
Advertising
Advertising