[image]
[title]Diu que aviat es reconeixerà que les pel·lícules gastronòmiques són un gènere a banda, on hi haurà cabuda per a títols tan diversos com 'El festín de Babette', 'El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante' o 'Ratatouille'. O 'Menú degustació', el tercer llargmetratge de la seva carrera, després de 'Smoking room' i 'Remake'. Passa en un restaurant amb moltes Michelin, l'última nit abans no tanqui portes.
I per què mereixen un gènere propi, si es pot saber?
Crec que arriba un moment en la carrera de tot cineasta en què té ganes de fer una pel·lícula amb menjar. A mi m'agrada menjar, i sóc molt cuinetes. I crec en el menjar com a catalitzador de sentiments. He estat veient altres pel·lis gastronòmiques, com 'Big night', 'Como agua para chocolate', i totes aquestes que has dit tu ara. Hi ha un gènere, no en tinguis dubte.
Aquest cop has treballat amb estrelles internacionals, com l'Stephen Rea.
Al món hi ha molts actors que estan farts que els diguin "posa't aquí i dispara una pistola". El que volen és explicar bones històries. El cas de l'Stephen va ser curiós. Vam quedar a Dublín per prendre un cafè i parlar del guió. I vaig haver de fer una pirueta mortal perquè acceptés, perquè algun intermediari havia fotut la pota i li havia dit que jo el buscava per a un altre paper.
Com el vas convèncer?
Li vaig dir que el que havia pensat per a ell tenia més joc. El seu personatge està basat en un individu real, un home que va recórrer la meitat de restaurants amb estrella Michelin del món i quan va arribar a ElBulli va deixar una nota, va fer un sinpa, i va desaparèixer.
Parlant de situacions absurdes, què me'n dius de l'orquestra del final?
Va ser una brometa. Se'm va acudir una tarda a casa veient el reality d''Alaska y Mario', i ho vam engegar. I per acabar-ho d'adobar vam decidir que fessin un 'playback' de Raphael.
Tornem a la gastronomia: d'on ve el menú que mengen?
El procés va ser llarg. Ho vam començar a pensar amb un 'food designer' que es diu Martí Guixé, i després s'hi van afegir els d'El Celler de Can Roca.
Com va anar la feina amb ells?
Van posar uns ulls com taronges quan els vam dir que no només haurien de cuinar el mateix menú tots els dies de rodatge, sinó que a més haurien de cuinar-lo tantes vegades com preses haguéssim de tirar, per allò del raccord. Però ens van ajudar molt. Són adorables.
Què vindrà després d'això?
Doncs no ho sé. Jo sóc una mica com Michael Winterbottom: m'agrada que les meves pel·lis siguin molt diferents.
Ell acaba d'estrenar 'The trip'. També és una pel·lícula gastronòmica, oi?
Crec que sí, però encara no l'he vist.
