Cinema de terror i de gansters, blaxploitation pulp a ritme de blues. Vampirs i sensualitat, vudú i llei seca, sang i fetge, Ku Klux Klan i clubs clandestins. Dues, o tres o quatre pel·lícules en una. Ryan Coogler i Michael B. Jordan, director i actor fetitx que van recuperar la màgia del primer Rocky a Creed, fan un salt endavant i serveixen una obra de gènere(s) que trascendeix el cinema-espectacle amb audàcia i ambició.
Anys 30, al sud del Mississippi, entre camps de cotó que recorden que l'esclavatge no quedava tan lluny, dos germans bessons tornen a casa disposats a gastar-se els calers guanyats al Chicago de la prohibició en un bar on ofegar les penes amb whisky i sentir música de la bona, obert fins que surti el sol. Amb inesperats girs de guió, Los pecadores remata la capacitat de sorpresa amb una escena musical que ens fa caure de cul: mentre sona I lied to you, les fronteres temporals es trenquen, i es fa un recorregut en pla seqüència que va del blues dels anys 30 als DJ d'avui, passant per percussionistes africans o figures del hip hop. Cinema extraordinari disfressat d'horror sobrenatural que ens convida a gaudir sense prejudicis fins que els crèdits s'acaben, i més enllà. Espereu-vos fins al final, que hi ha (encara més) sorpreses.
Dir.: Ryan Coogler (EUA, 2025). 137 min.