Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Santiago Zannou fa la seva 'American history X'

Santiago Zannou fa la seva 'American history X'

'Alacrán enamorado' és la nova pel·lícula d''El truco del manco'

Per Josep Lambies |
Advertising

A Santiago Zannou li agrada explicar que va decidir posar en marxa 'El truco del manco' després de conèixer El Langui, integrant de la formació de rapers madrilenys del barri de Pan Bendito La Excepción, a la discogràfica del seu germà gran. Té a veure amb allò de crear-se una mitologia, una llegenda feta de casualitats i destí. També diu que se li van despertar les ganes de fer cinema quan aquest germà seu, el de la discogràfica, va compondre la banda sonora d'un curtmetratge. "És que a un germà se li deuen sempre tantes coses...", riu, mentre em posa al dia. Conèixer els seus orígens és indispensable per entendre que s'embarqués en un guió com el d''Alacrán enamorado'.

A principis dels 70, el seu pare va arribar a Espanya exiliat de Benín, un dels països més inestables de l'Àfrica Occidental després d'una dècada sencera de cops d'estat i revoltes. "Ser immigrant de segona generació deixa cicatrius -assegura Zannou-. Aquest va ser el meu cas. A l'escola havia d'aguantar insults i crítiques. Em deien Choco Krispi, Nestlé, Cola Cao, o coses encara pitjors, com caníbal". Així s'explica que rodés Cara sucia, el seu primer curtmetratge, candidat a un Goya l'any 2004. I també que el 2011 acompanyés el seu pare en una ruta per la terra ancestral i fes un quadern de viatge que es va convertir en el documental 'La puerta de no retorno'.

Dèiem que El truco del manco va engegar motors gràcies a l'amistat entre Zannou i El Langui, també conegut pel nom de Juan Manuel Montilla. La producció d''Alacrán enamorado' va començar d'una manera similar. El factor clau, aquí, va ser Carlos Bardem, autor de la novel·la homònima. "Em va enviar una carta, elogiant les meves pel·lícules anteriors, i dient que, si m'interessava, tenia una cosa per a mi -explica Zannou-. Recordo que li vaig contestar amb una nota molt pulcra i correcta, agraint-li el seu suport i la seva confiança. Me la va tornar amb una cosa de l'estil: tio, deixa't de formalismes". Amb aquest exabrupte, li va fer arribar el llibre.

Neonazis, una lògia feixista en un temple gòtic, un club de boxa i un nano racista que s'entrena per atonyinar moros. "De seguida vaig pensar en pel·lícules que m'encanten, com 'Tots ens diem Alí' de Fassbinder", continua Zannou. Es va citar amb Carlos Bardem un capvespre. Van fer la cerveseta amb ració d'olives d'abans de sopar i van parlar de la història que tenien entre mans. Quan van acabar l'aperitiu, Carlos Bardem tenia un paper assignat, perfecte per als seus aires de Danny Trejo a 'Machete': Carlomonte, l'entrenador del gimnàs. Això va agilitzar els contactes per fitxar l'altre Bardem, el famós, per fer de comandant de la banda de skins homicides.

Zannou es va criar a Carabanchel. "Si combines els escenaris de la meva infància amb la devoció que sento per directors com Peckinpah i Fuller, et surt aquest film, que en el fons no és altra cosa que una història d'autosuperació", explica. Entre l'olor de feromones, la sang fresca del ring i les insígnies fatxes tatuades per tot arreu, Zannou ens presenta el personatge d'Álex González, un nano de perifèria amb el cervell corromput pels himnes xenòfobs que canta el seu germà. Una mica Danny Vinyard a l'espanyola. "Amb gruix i profunditat, però! -exclama Zannou-. No voldria que els vostres lectors pensessin que és Martínez el Facha".

Advertising