Sin la sonrisa de Dios

Adaptació de la novel·la homònima de José Antonio de la Loma. Un film de tesi molt conservador i de final alliçonador dirigit en ple franquisme. El barri del Raval es presenta com un entorn hostil, dur, amarg i molt perniciós per a l’educació d’uns alumnes que ja vénen viciats per l’ambient de les seves pròpies famílies, en què la misèria, la manca de fe religiosa, el ressentiment i les pitjors passions corrompen la innocència d’uns infants destinats a la delinqüencia… si és que l’abnegada i íntegra labor dels mestres d’escola no ho evita