Un amor de jeunesse

Cine, Drama

Time Out diu

És preciós veure com l’amor es transforma i ens transforma, lliscant per un temps que sempre és el mateix mentre nosaltres no deixem de ser diferents. En això consisteix prendre’s seriosament l’amor als quinze anys, almenys tan seriosament com ho fa Mia Hansen-Løve a 'Un amour de jeunesse', el darrer capítol de la seva trilogia autobiogràfica. És el moment en què tot sembla irremeiable i intens, on la melancolia és, més que un sentiment autèntic, una manera d’expressar-se, un món replegant-se en les llàgrimes. Hansen-Løve dóna continuïtat a les millors virtuts de 'Le père de mes enfants' (2010): un estil transparent, deliberadament poc emfàtic, i un agosarat tractament del temps (ai, quines admirables eÅ€lipsis) per treure suc de les contradiccions anímiques de la seva heroïna durant els deu anys que dura el seu viacrucis amorós, primer entregada en cos i ànima a una causa que se li escapa de les mans, i després dividida entre dos homes que la fan vibrar sense mesura. –Sergi Sánchez.

Detalls

També t'agradarà