Visions del cos I: Brakhage/Beavers/Markopoulos

El cinema estableix sempre una relació entre el cos filmat i la màquina que filma. La càmera capta la llum i la durada que embolcallen el cos i, alhora, el cos filmat entra en un procés de posada en escena de si mateix que la càmera enregistra. La majoria de vegades aquest cos apareix ‘desencarnat’, al servei d’una narració, però hi ha pel·lícules, com les que reunim en aquestes sessions, que li tornen materialitat, atorgant la carn a la llum, fent que els seus gestos no siguin sinó ells mateixos. En aquesta sessió de l'Xcèntric es podran veure treballs que ens mostren la relació intima del cos amb si mateix, amb la càmera i l’altre, i la ‘sensació tàctil’ d’aquesta experiència com a condició inherent al cinema.