¡Vivan las antípodas!

La primera vegada que es produeix, té una certa gràcia (i tota la raó de ser). Victor Kossakovski gira el pla, deixa el paisatge literalment cap per avall. Passa cada cop que, a '¡Vivan las antípodas!', canvia d’indret i viatja d’un punt al seu oposat a la Terra. Aquesta pirueta pot resultar la característica més cridanera d’aquest documental. Ara bé, un cop passat el primer impacte (i entesa la premissa del joc que proposa Kossakovski), el recurs visual de donar la volta al pla deixa de tenir tanta força. El que queda, finalment, són els paisatges que filma Kossakovski, que, per damunt de les gents i habitants als quals segueix el cineasta, es converteixen en els personatges principals. Una terra cremada per la lava, uns lleons que dormen plàcidament o un prat verd banyat per un riu i envoltat de muntanyes nevades. Kossakovski sempre busca un punt de vista inèdit, deixa que l’imponent paisatge ompli la pantalla i celebra així la grandesa del planeta en què vivim. –Violeta Kovacsics.