Arenas de Barcelona Multicines

El cinema ho intenta. Una vegada i una altra. S’ha obsessionat a retratar el món en què vivim, un món líquid, condicionat per les noves tecnologies, per la preponderància d’internet. El problema d’aquest món virtual i intangible és que és difícil ...

Han pasat 14 anys des que el primer 'Piratas del Caribe' va aterrar a la cartellera estiuenca amb tota la força d’una aposta guanyadora. Aventures marítimes amb un regust clàssic, escenes d’una espectacularitat tan aparatosa com vibrant i una cara...

Aqueta pel·lícula us pot provocar una sensació de 'déjà vu'. És cert, ja l’hem vist abans. I no una, sinó dues vegades. El primer cop en una pel·lícula espanyola de l’any 1964 que es deia 'Los dinamiteros', amb Pepe Isbert. El segon, a 'Going in s...

És exactament el que havíem previst, la pel·lícula que ja vam veure fa un quart de segle, ara actualitzada en una barreja d’acció real i fantasmagoria digital, que té molt de compte de no frustrar la nostra capacitat d’anticiparnos a cada escena. ...

Aquest és un relat de conquestes impossibles, d’aventures insensates que limiten amb l’abisme dels inferns. James Gray, el director de 'Two lovers', ens explica la història de Percy Fawcett i la seva obsessiva recerca d’El Dorado, aquella Arcàdia ...

Figuras ocultas segueix el camí que va instaurar Steven Spielberg a 'El color púrpura'. És la moda de l'adaptació de novel·les de caràcter autobiogràfic que serveixen per no només per posar de manifest les penúries que van haver de travessar els s...

Als 60, la inclusió d'un heroi negre al film de terror 'La nit dels morts' va suposar tota una declaració política. Un any abans, a 'Endevina qui ve a sopar', Sidney Poitier protagonitzava una pel·lícula entorn d'una dona blanca que presenta la se...

Teniu un nen de sis anys a casa? Se li dona bé l’anàlisi política? Li agrada la literatura experimental amb missatge existencialista que s’estén pàgines i pàgines amb trames que no porten enlloc? Si és així, afanyeu-vos a dur-lo a veure aquesta co...

Només la presència d’un actor com Omar Sy en el paper protagonista ja fa pensar que estem davant d’una comèdia dramàtica com Intocable. La cinta té alguns dels trets del pitjor cinema gal, com la tendència a una emotivitat simple i manipuladora.