Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Olivier Assayas: l'home que filma Juliette Binoche
Olivier Assayas

Olivier Assayas: l'home que filma Juliette Binoche

'Viaje a Sils Maria' és una obra mestra dirigida per l'hereu francès del mestre Ingmar Bergman

Per Josep Lambies
Advertising

Primer diré, sense embuts, que Olivier Assayas és un dels paios més inteŀligents que he tingut el plaer de conèixer, i un dels millors cineastes en actiu sobre l’escorça terrestre. L’he adorat des dels temps de 'L’eau froide'. Ara, quan ja ratlla els 60, ens sorprèn amb 'Viaje a Sils Maria', una pel·lícula sobre el pas del temps, que comença a Suïssa, dins d’un tren. Algú ens diu que acaba de morir un director de cine, un de molt famós. Una llegenda que planarà com un fantasma entre les boires.

Podria ser la versió transalpina d’Ingmar Bergman, no creus?
Retirat a Maloja, en comptes de l’illa de Faro. D’una manera intuïtiva, m’hi vaig inspirar. Jo vaig tenir el plaer de conèixer Bergman, l’any 1991, quan acabava d’estrenar la meva segona pel·lícula, 'L’enfant de l’hiver'. Per mi, era un mestre, la raó per la qual em dedicava al cinema. Els meus inicis estan marcats per les seves idees sobre les relacions entre imatge i paraula, per l’atracció física dels actors.

Li vas fer una entrevista de tres dies. Què va suposar per a tu?
Jo era un cineasta molt jove, encara lligat a l’entorn dels 'Cahiers du cinéma', que havien estat el meu bressol. A França ningú no havia aconseguit parlar amb Bergman des que Serge Daney el va entrevistar quan es va estrenar 'Fanny i Alexander', a principis dels 80. Toubiana, el redactor en cap dels 'Cahiers', va aconseguir arranjar tres dies de conversa, i m’ho van oferir a mi. Me’n consideraven un deixeble. És cert que en les últimes cintes me n’havia allunyat una mica, sobretot des de Carlos. A 'Sils Maria' he tornat als orígens.

A través de Juliette Binoche. És la teva Liv Ullmann?
La Binoche i jo vam debutar junts, saps? Va ser a 'Rendez-vous', de l’André Téchiné. Ella com a prima donna i jo com a aprenent de guionista. Sempre havia tingut ganes de fer un film sobre ella. Vull dir, que expliqués tot el que jo sé d’ella. I el que el públic pot conèixer de la seva vida. Per això fa d’una actriu buscant el seu personatge.

Una mena de Petra von Kant?
De fet, aquest era el personatge que havia de preparar en un principi: la dona madura, la de les mil perruques, que s’enfronta a una versió jove d’ella mateixa. Vaig mirar d’incorporar fragments del text de Fassbinder, però se’m trencava el ritme, i al final ho vaig llimar de manera dràstica.

Fassbinder ja va ser el teu guru a 'Irma Vep'. Què tenen en comú aquestes dues pel·lícules?
Fa uns mesos t’hauria dit que res. Ara m’adono que són dues pel·lícules que interroguen la forma del cine, en el cas d’Irma Vep amb un mirall cap a 'Atención a aquella prostituta tan querida'. 'Viaje a Sils Maria' és, també, una metaficció, i un estudi sobre el pas del temps.

Què són les boires de Maloja?
La prova que l’atzar existeix. Jo era en un hotel de Sils Maria, de vacances, abocat a l’ampit de la finestra de la meva habitació de bon matí, i vaig veure aquesta formació de núvols avançant per la vall. Eren com una serp. Em vaig quedar astorat, emocionat per l’espectacle. Temps després vaig veure el film que Arnold Fanck va rodar als anys 20 sobre aquest fenomen, en els extres d’un DVD de 'Storm over Mont Blanc'. I aleshores ho vaig entendre tot.

Què vas entendre?
Que fins i tot els fenòmens naturals tenen una memòria, i que allò que jo vaig veure des de la meva habitació d’hotel també va ser important per a algú, segles enrere. Algú que, com jo, va pensar que aquella cadena de boira tenia la forma d’una serp arrossegant el ventre entre els cims de la carena.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising