Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Víctor Pablo Pérez
Víctor Pablo Pérez

L'Ivan el terrible d'Eisenstein i Prokófiev

L''Ivan el terrible' d'Eisenstein i Prokófiev arriba al Palau de la Música de la mà de Víctor Pablo Pérez, l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, amb Ewa Podles i Sergi López

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

És la música de cinema la gran música clàssica del segle XX? La idea, per temptadora que sigui, no deixa de ser reduccionista, tot i que és innegable que la combinació de fotogrames en moviment i l'art dels sons ha produït obres mestres que, per sort, ja no són tingudes amb la condescendència que els estudiosos de morro fi solien aplicar a les bandes sonores, productes massa utilitaris per ser considerats seriosament. Una de les aliances més enaltidores es va produir entre un dels grans visionaris del setè art i un dels gegants musicals de la passada centúria. La seva col·laboració es va limitar a dos títols, suficients per signar sengles fites.

Serguei Eisenstein (1898-1948) i Serguei Prokófiev (1891-1953) van treballar plegats per primer cop el 1938 a Alexander Nevski, la història de la victòria de l'epònim príncep rus sobre els cavallers teutons, per a la qual Prokófiev, tot just instal·lat de manera definitiva a l'URSS després d'uns anys a Occident, va signar una partitura d'una empenta èpica a l'altura de les imatges. El mateix compositor va realitzar una impactant suite de concert, habitual en les millors programacions.
 
Un monarca poc soviètic
El següent treball conjunt tornaria a girar al voltant d'una figura destacada de la història russa, el tsar Ivan el terrible, però la invasió alemanya del 1941 primer, i els problemes amb la censura stalinista després (com podia obviar Eisenstein els aspectes més repressors i violents del regnat del monarca?) van posar pals a les rodes.

De la trilogia que el realitzador va dissenyar, només la primera part, filmada entre el 1942 i el 1944, va rebre el vistiplau oficial; la segona, del 1946, es va prohibir (no s'estrenaria fins al 1958) i de la tercera només resten fragments. La fatalitat va fer que Eisenstein morís el mateix any, el 1948, en què Prokófiev -com Xostakóvitx o Khatxaturian- fos atacat pel poder comunista per la seva música 'formalista' i obligat a fer penitència i propòsit d'esmena artística.

Eisenstein va explicar el sistema de treball del compositor mentre veia les escenes rodades: "L'habitació està fosca, però no prou per no reconèixer, a la llum de la pantalla, les seves mans, aquestes mans poderoses, fortes de Prokófiev, als braços de la seva cadira... La pel·lícula és projectada a la pantalla. Com si estigués rebent senyals en morse, els seus dits es retorcen nerviosament, es mouen sense parar i clarament s'enlairen del braç de la cadira... Mentre repica amb els dits segueix el principi estructural segons el qual, en el procés de muntatge, la durada i el tempo de les seccions individuals estaran sincronitzades les unes amb les altres i totes les seccions juntes corresponen amb l'acció i l'entonació dels actors".

Prokófiev mai no va tornar a compondre per al cinema, i, a diferència de Nevski, tampoc no va fer cap arranjament per a concert de la música escrita per a 'Ivan el terrible'. Seria el director d'orquestra que va gravar la banda sonora, Abram Stasevitx, qui el 1962 va elaborar un oratori de concert que reunia la part més significativa d'una partitura més fosca i densa que la de la seva il·lustre predecessora.

Aquest és l'oratori que ocuparà el gruix del nou programa de Palau 100 amb les forces estables de la casa, l'Orfeó Català reforçat pel Cor de Cambra del Palau amb qui comparteix titular, Josep Vila, al costat de l'Orquestra Simfònica de Galícia sota la batuta d'un dels millors directors de l'Estat, Víctor Pablo Pérez.

Amb Ewa Podles i serghi López
Al costat d'un més episòdic baix-baríton, la partitura necessita també una solista capaç de treure tot el suc de la cançó de l'oceà i la del castor, com de ben segur farà la gran contralt polonesa Ewa Podles. La gran novetat serà comptar com a narrador amb un dels actors més internacionals del país, el vilanoví Sergi López. La sessió arrencarà amb la primera obra religiosa del compositor aquest any resident (o homenatjat) al Palau, Joan Guinjoan, In tribulatione mea invocavi Dominum.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat