Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Josep Soler

Entrevista a Josep Soler

El compositor català porta amb resignació que només s'hagin estrenat el 10% de les seves obres

Robert Schröter, Josep Soler i Miguel Simarro
Per Marta Porter |
Advertising

És un dels compositors més interessants que ha donat Catalunya, ja no només per la qualitat de la seva música sinó també perquè ha sabut traduir en paraules la seva filosofia i ètica davant la música. Autor de prop de 400 obres, el compositor de 78 anys protagonitza un concert a en què Miguel Simarro i Robert Schröter interpretaran obres seves per a violí i piano.

Quina opinió té de la música contemporània?
El problema de la música del segle XX i XXI és un problema de moral, d'ètica. Schönberg va obrir la veda i la gent se n'ha aprofitat. Quan vaig ser a Darmstadt l'any 1965 o 1966 es venia com a partitura un paper en blanc, vaig ser burro de no comprar-la. És el mateix que passa amb la pintura, en diuen art conceptual. Però si l'evolució és això anem malament! Jo no pretenc fer música com Bach, perquè no hi arribaré mai, però una altra cosa és prendre el pèl.

Però el públic en sap prou per destriar què és bo i què no?
El públic no pot tenir criteri si li treuen la possibilitat d'escoltar. I si els crítics els diuen que allò és meravellós, doncs ens ho creiem.

De qui se sent hereu, amb la seva música?
La meva música és hereva de la gran música centreeuropea; Mahler, Strauss, Schönberg. Però com a músic m'interessa la música des dels seus inicis escrits, del segle IX fins avui. Penso que com a compositor tinc l'obligació de saber què ha passat, on som i cap a on anem.

I cap a on anem?
Estem en un moment desastrós. El 90% dels intèrprets es mouen per interessos econòmics, els organitzadors de concerts també. Estem mil vegades pitjor que a la postguerra, i t'ho dic perquè ho vaig viure. Aleshores hi havia una il·lusió, ara no. A finals dels 60 es feia el Festival Internacional de Música de Barcelona, on s'hi van estrenar 90 obres de compositors catalans i espanyols, amb monogràfics de Benguerel, Montsalvatge, Homs i Soler. Era un miracle? No, era perquè qui el programava, Jordi Roch, tenia interès en la música d'aquí, hi havia ganes de fer país. Ara això no passa. Sokolov va venir fa poc a Barcelona i es va oferir a tocar dues o tres peces de Mompou. Els organitzadors li van dir que Mompou no interessa. Ho va tocar als bisos.

Quantes obres ha estrenat?
Aproximadament un 10% i d'òperes n'he escrit dotze i només se n'ha estrenat una. Si algú mai vol estrenar obres d'un servidor, tindrà molta feina.

I no es desanima?
No, ho porto amb paciència i resignació. T'hi poses i escrius perquè vols. Jo tinc l'obligació d'escriure música perquè m'han dit que ho he de fer. Cada dia m'assec a una cadira i em poso a escriure. Me la dicten. Sóc un escriba, un copista, i quan acabo m'ho miro i em pregunto: això ho he escrit jo? A la majoria de compositors els va passar el mateix, no van sentir mai moltes de les obres que van escriure. El que no faci ara no ho faré mai.

Les obres que es tocaran a L'Auditori són estrenes?
'A Matilde' s'ha tocat a Suïssa i Holanda en la seva versió per a violí i orquestra i l'OBC la va gravar fa quatre anys gràcies a Patrick Alfaya, quan era gerent de l'OBC, que em va oferir l'orquestra una setmana perquè gravéssim el que volgués. Però la versió per a violí sol crec que no s'havia tocat mai. La 'Sonata núm. 2 per a violí i piano' és una estrena i el 'Preludi, Fuga i Giga per a violí i piano' és de l'any 1979 i és un encàrrec del Festival de Música de Cadaqués. La va estrenar Leon Spierer, que era el primer violí de la Filharmònica de Berlín i estiuejava a Cadaqués.

S’acaben d’editar en un disc.
Sí. Va ser per iniciativa de Miguel Simarro, violinista d’Ávila que fa classes a l’ESMUC. Va sentir la meva música i va contactar amb Joaquim Garrigosa, el director de L’Auditori, i hem arribat fins aquí.

Advertising