La Sonnambula

Música, Clàssica i òpera
Recomanat
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

En el repertori belcantista les veus imposen la seva llei. Una de les seves joies és La sonnambula, l’encantadora òpera de Vincenzo Bellini que torna al Liceu, on no es representava des de fa 27 anys, en un muntatge coproduït pel Covent Garden de Londres i l’Òpera de Viena en el qual regnen les veus. En una forma vocal esplèndida, el famós tenor peruà Juan Diego Flórez captiva amb una gloriosa interpretació del paper d’Elvino. Tècnica perfecta, dicció impecable, fraseig exquisit i aguts infal·libles. Pura ciència belcantista que va provocar l’entusiasme del públic. En el paper estel·lar d’Amina va tenir problemes la soprano italiana Patrizia Ciofi, amb asprors i estridències que van enterbolir una notable interpretació musical.

Atenció a la parella protagonista del segon repartiment: el tenor espanyol Celso Albelo llueix en el seu debut liceista una gran veu, de potents aguts i fraseig càlid, encara que ha de controlar-la millor per aconseguir més homogeneïtat. I en la pell d’Amina, la soprano francesa Annick Massis exhibeix un domini tècnic, una musicalitat i un registre agut fabulós.

Dos baixos italians, Nicola Ulivieri i Michele Pertusi, s’alternen, sense especial relleu, en el paper de Comte; mentre que dues joves sopranos, la italiana Eleonora Buratto i l’espanyola Sabina Puértolas, aprofiten bé les oportunitats de lluïment del paper de Lisa. Dues veus catalanes, la mezzo Gemma Coma-Alabert i el baríton Àlex Sanmartí, completen amb encert el repartiment. Bona actuació del cor i de l’orquestra sota la segura i experimentada batuta del director israelià Daniel Oren, debutant al Liceu: va acaronar les veus amb tempi massa lents, molt del gust de Flórez, facilitant l’expansió de les melodies bellinianes, però restant vivacitat.

El director d’escena Marco Arturo Marelli situa l’acció en una gran sala d’un hotel dels Alps, espai únic en el qual pretén oferir una original aproximació psicològica als personatges, una mica pretensiosa, que en lloc d’animar el relat complica la senzilla trama de l’òpera de forma innecessària.

Publicat

Detalls

També t'agradarà