La Traviata

Música, Clàssica i òpera
Recomanat
4 de 5 estrelles
La traviata
©Roger Donovan La traviata

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

Torna 'La traviata' al Liceu després de dotze anys d'absència en una magnífica producció amb la intel·ligent signatura escènica de David McVicar i la sàvia i poètica direcció musical d'Evelino Pidò. L'ambientació és d'època, amb una escenografia i un magnífic vestuari dissenyats per Tanya McCallin que evoquen amb textures fosques el luxe decadent del París de 'La dama de les camèlies', la novel·la d'Alexandre Dumas fill que Verdi i el seu llibretista Piave van transformar en genial òpera.

La il·luminació de Jennifer Tipton, fosca, difuminada com en un retrat del passat, subratlla el clima asfixiant que viu la protagonista, Violetta Valéry. McVicar aconsegueix, a través d'una direcció d'actors cuidada al detall superar qualsevol anacronisme en una lectura que potencia el drama interior de la gran heroïna verdiana.

Evelino Pidò va assegurar l'èxit musical de la vetllada en el seu debut liceista: mestre concertador, de la vella escola, és un músic que coneix les veus, domina les claus del llenguatge de Verdi i obté una notable resposta de l'orquestra del Liceu. Pidò potencia el valor del cant verdià, el seu sentit dramàtic –els silencis cobren molta força teatral– i abrigalla les veus amb calidesa i sentit cambrístic en el desplegament melòdic.

Bones veus en el repartiment, sense divismes. La soprano Patrizia Ciofi va imposar la seva elegant línia de cant en una interpretació de Violetta d'exquisits matisos, molt intimista i delicada, encara que a la seva veu li falta pes en les escenes de major impacte dramàtic. El tenor Charles Castronovo va causar bona impressió en el seu debut liceista amb un impulsiu i juvenil retrat d'Alfredo, cantat amb gust i musicalitat, mentre que la veu potent del baríton Vladimir Stoyanov va triomfar en el paper de Germont pare.

Molt bona resposta del cor, dirigit per Peter Burian, i digne equip de comprimaris. El muntatge, coproduït per la Welsh National Opera de Cardiff –on es va estrenar–, la Scottish Opera de Glasgow, el Teatre Real de Madrid i el Liceu, tornarà al juliol al coliseu barceloní amb vuit funcions més que tancaran la temporada. 

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies