Siegfried

Música, Clàssica i òpera
Recomanat
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

El Liceu continua l’aventura wagneriana de 'L'anell del nibelung' amb la tercera entrega del cicle, 'Siegfried', calvari de tenors i repte majúscul per a orquestra i director per les tremendes exigències de Wagner. Després del pròleg, 'L'or del Rin', i la primera jornada, 'La valquíria', en la temporada passada, Robert Carsen manté les seves coordenades estètiques: una escenografia decadent, reflex visual d'un món contaminat on Siegfried, el nou heroi destinat a recuperar l'anell que es disputen Wotan i Alberich per dominar el món, viu en una caravana. Recorda l'estètica de la pel·lícula 'Blade runner', però Carsen no busca l'espectacle de l'acció sinó el teatre de reflexió per mostrar l'interior dels personatges; el jove, ignorant i fanfarró Siegfried, l'heroi que no coneix la por, descobrirà la passió en despertar Brünnhilde, que ha deixat de ser una valquíria guerrera per convertir-se en una dona mortal i sensual.

Josep Pons, director musical del Liceu, signa una lectura plena de detalls subtils que recreen l'atmosfera i la riquesa expressiva de Wagner amb variades dinàmiques i articulacions, i sonoritats lleugeres, d'esperit cambrístic en molts episodis. El rendiment de l'orquestra del Liceu ha millorat notablement i això es nota en una partitura tan exigent.

Wagner no mostra cap misericòrdia amb el tenor, qui, després de tres hores en acció, encara ha d'enfrontar-se en el tercer acte amb un temible duo amb Brünnhilde. Stefan Vinke no té una veu de color gaire atractiu, li manca pes dramàtic i la seva emissió és irregular; però va aguantar el tipus i, després d'un més que digne segon acte, va arribar viu al tercer acte, que no és poc.

Ben descansada, la soprano Iréne Theorin captiva amb una Brünnhilde de gran bellesa vocal i intens fraseig. També en gran forma es mostra el baix-baríton Albert Dohmen, un Vianant/Wotan de cant noble i sòlid ofici, i el tenor Peter Bronder fa un extraordinari Mime. Compleix la resta del repartiment, amb una Ewa Podles (Erda) cada vegada més histriònica i efectista.

Detalls

També t'agradarà