[image]
[title]Xavier Sabata és un dels contratenors més polièdrics del panorama internacional. Aquest català de 37 anys va iniciar-se com a actor, i avui és una de les figures emergents del panorama operístic internacional. Ara presenta al Palau el seu celebrat nou disc 'Händel. Bad guys'.
Sovint els cantants interpreten els grans herois. Per què esculls els dolents?
'Bad guys' neix a partir d'una demanda del Festival de Halle i és una declaració d'intencions, com em sento jo com a intèrpret en el món de l'òpera. Com que vinc del món del teatre m'agraden els personatges dolents, i a més volia que fos un treball molt personal on es notés el meu passat teatral. A més, aquests personatges de Händel tenen una retòrica molt concreta i àries meravelloses.
Al Palau t'acompanyen, com en el disc, l'orquestra Il Pomo d'Oro i Riccardo Minasi com a director.
Minasi és un virtuós del violí que va fer que el treball fos molt fàcil. Al Palau, a més de presentar el disc incorporaré àries d'altres personatges de Händel. Però sempre deixem lloc a la improvisació, els concerts són molt diferents els uns dels altres, com si fossin concerts de pop.
Aquest estiu tens moltes actuacions a Catalunya.
Sí, i em fa especial il·lusió el concert amb la Núria Rial, amb qui inaugurem el Festival de Torroella, i també el que faré a Avià, el meu poble, on presentaré un programa nou titulat I dilettanti, un homenatge als músics amateurs del segle XVIII.
Com un membre de El Musical Més Petit acaba actuant als millors teatres del món?
Ui, em parles de la prehistòria, han passat molts anys i la vida dóna moltes voltes. Crec que sóc molt instintiu i un cul inquiet respecte al material amb el qual em vull relacionar culturalment. La meva família prové del món coral, jo vaig estudiar a l'Institut del Teatre i vaig treballar com a actor al Teatre Lliure, al Nacional, a sèries de televisió, també vaig fer la carrera de saxo. M'agrada fer coses molt diferents i totes a la vegada. I en un moment determinat vaig voler descobrir el món barroc i la veu m'ho va permetre. Em sento com un mosaic que si te'l mires de prop no s'entén però que de lluny té tot el sentit.
Has fet una carrera meteòrica.
Sí, molt molt ràpida. Vaig tenir la sort que des del principi vaig treballar amb directors molt importants, com Calixto Bieito, amb qui he fet 5 produccions, o amb William Christie i Les Arts Florisants, amb qui vam començar fent una òpera a Lió el 2004 i l'any següent va venir una gira mundial. Això em va permetre entrar en el mercat francès, que pel que fa a música barroca és el més important del món, fet que em va ajudar a posicionar-me i em va donar visibilitat mundial.
Com descobreixes que ets contratenor?
Després del canvi hormonal vaig descobrir que, malgrat que cantés com a baríton, quan me n'anava als aguts em sortia de forma natural el falset. La veu de baríton em representava fer un gran esforç muscular i en canvi la de contratenor no em costava. Per ser contratenor necessites tenir agilitat d'instrument, un amor pel repertori barroc, que és molt reduït, i psicològicament t'hi has de trobar, perquè hi ha col·legues que diuen "jo canto com a contratenor però sóc un home". No hi ha d'haver aquesta distància, has de ser conseqüent entre el que fas i el que ets. A més, la carrera dels contratenors ha canviat molt en els últims 20 anys. Abans eren una veu exòtica i amb això en tenien prou. Però van ajudar la generació posterior a donar-nos credibilitat. Avui hi ha molts contratenors però amb una paleta de colors vocals molt diferents.
