Yuja Wang

Música, Clàssica i òpera
Recomanat

Time Out diu

Art i comerç són aliats sovint incòmodes i no per això menys necessaris, que troben en alguns casos singulars punts d’intersecció ben llampants. Des de fa uns anys la indústria musical clàssica –grans multinacionals discogràfiques, o, més ben dit, les dues que queden operatives, i agències amb tentacles globals– ha trobat en la Xina un nou territori verge on poder créixer d’una manera que en el cansat Occident ja és més difícil de fer i, de retruc, una immensa pedrera de talent perfecta per alimentar uns consumidors als quals s’ha avesat a dosis regulars de nous estímuls. I és que la gran indústria clàssica ha adoptat, per bé i per mal, les tècniques dels seus cosins pop, i cada cinc minuts ha d’aparèixer una nova sensació, si té una cara bonica millor, substituïda ràpidament pel llançament següent.

Aquesta mirada, certament nostàlgica d’un passat que també tenia les seves servituds, no ens ha de fer perdre de vista, tanmateix, que la incorporació de la Xina al gran repertori clàssic –occidental d’origen, per descomptat, però de valor universal– té elements molt positius i que aquest planter ha donat fruits ben vistosos. El més cèlebre, per descomptat, és Lang Lang, però no gaire lluny s’ha situat ben aviat Yuja Wang.

La carrera dels dos pianistes presenta concomitàncies: estudis al seu país natal, ampliació de la formació a una de les millors escoles dels Estats Units, el Curtis Institute de Filadèlfia –amb el mateix professor, Gary Graffmann–, col·laboracions amb orquestres i directors de primera magnitud i contracte discogràfic amb una multinacional d’upa. Sumem-hi dues tècniques espectaculars, personalitats extravertides, una certa predilecció per un vestuari vistós i un entusiasta aprofitament de totes les eines que aporta el màrqueting del segle XXI, i ens trobarem amb la mena d’intèrprets que solen despertar suspicàcies, per no dir franc horror, als crítics d’ullal ultrafí i als melòmans que no saben què és un telèfon intel·ligent. Ara bé, s’ha de ser molt cínic per no admetre que, agradi més o menys, Yuja Wang toca impressionantment bé. I per comprovar-ho, res millor que el recital que farà a L’Auditori amb obres de Rakhmaninov, Scriabin, Ravel i Liebermann.

Publicat

Detalls

També t'agradarà