Bars de tota la vida

Aquest ha estat un dels epicentres de Sant Antoni. Es va fer famós perquè s’hi respirava simpatia, alegria i barri gràcies al seu propietari, Rafel Jordana, carismàtic Buda de la Terra Alta, un taverner amb una generositat i bonhomia sobrehumana. En Rafel es va jubilar, però va traspassar la llicència als veïns del Bar Borrell, la família Marsan, experta també en hostaleria de barri i proximitat. Han heretat una clientela jove i bohèmia que es barreja entre la gent gran, tots adeptes al bon mam a millor preu i a la cuina casolana: mandonguilles, peus de porc, esqueixada de bacallà, caragols i plats que renoven cada dia segons mercat.

Al Bracafé tenen una gran varietat de cafès i tes, de dolços i salats i de plats més elaborats per entaular-se. La gran barra en forma d’u és un goig per a la vista, un desplegament tàctic per fer-te la boca aigua. Per treure el ventre de pena tria el que vulguis: el punt fort aquí és que el nivell de qualitat de menjars i begudes és més que digne, sobretot tenint en compte els preus ajustats. Ara, a la seva terrassa s’hi pot quedar per fer unes cerveses capvesprals.

Bar molt petit caracteritzat per una clientela de barri molt fidel, un servei excepcional i una oferta molt cuidada. Al migdia s'hi pot dinar (a la barra). El Dole Café –o bar Dole, com en vulgueu dir– és molt més que un bar: és una institució per esmorzar a Sant Gervasi! La façana és nímia i bigarrada: una barra vintage amb dues files de tamborets, i una planxa al fons que presideix l'escena. L'origen del nom pot semblar enigmàtic ("dole" vol dir atur en anglès) però és senzill: ve de Domingo –el pare– i Leandro, el fill, la parella que va obrir l'establiment el juny de 1974 (avui només trobareu en Leandro i la seva filla Míriam, que regnen a la barra amb la simpatia i el bon tracte de qui fa mig segle que està en l'hostaleria). 

Aquesta longevitat s'explica per si sola: el Dole és el bar per esmorzar bé per excel·lència a Sarrià, i obren a partir de les sis del matí! Hi trobareu un repertori d'entrepans freds i calents que fan caure de culs. 

El carrer d’en Robador és angost, ombrívol i ple de vida. La gent s’hi passeja amunt i avall, gent de tot arreu i de tota mena: passavolants, delinqüents de baixa estofa, estrangers despistats o gens despistats, músics, xandallistes intrèpids... Hi ha un bon restaurant marroquí, alguna botiga de queviures pakistanesa, un taller de bicis clandestí i molts bars. És un carrer d’un altre temps, de quan la prostitució hi campava alegre i sense traves. Amb la reforma de la rambla del Raval, l’hotel Barceló i la Filmoteca, aquell ecosistema de bordells i meublés tronats se’n va anar en orris.

Aquesta bodega és un dels grans clàssics de Barcelona per a fer un bon vermut: hi trobarem unes bombes de primera categoria, truites de patates meloses, vermut casolà i una ensaladilla russa d'aquelles que creen afició. Tracte proper i molt amable.

És una taverna? És un bar? És un cafè? És un restaurant? Senzillament és el Raval. Si hi ha un lloc emblemàtic a la part alta del barri, aquest és La Masia, un vòrtex retro que fa temps va abandonar el continu espai-temps per ocupar una dimensió única i personal. Amb una identitat purament catalana –l’estelada que hi ha al fons no enganya–, aquest negoci familiar fa anys i panys que alimenta la gent del barri i els 'connaisseurs' que busquen una mica d’autenticitat al Raval. Els guiris també es deixen seduir per la seva atmosfera rústica de taverna catalana, els encanta trobar un racó impermeable a les modes i al disseny 'hipster'.