Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els dijous del Cabaret Berlin

Els dijous del Cabaret Berlin

El promotor Javi Zarco ocupa la sala amb una festa amb Los Toros i Electric Gozarela

Los Toros Live!
Per Ricard Martín |
Advertising

Per aconseguir un objectiu, la insolència de la joventut i el risc descerebrat cotitzen a l'alça. Però vaja, res millor que un gat vell que sàpiga per quin cantó cauen els ganivets i no tingui por de remenar la cua entre fulles esmolades. I millor que un, dos: Javi Zarco -mànager i promotor, va llançar a la fama Ojos de Brujo- i Sergio Delgado -ara representant de Muchachito Bombo Infierno i promotor discogràfic de llarg recorregut- acaben d'ocupar els Dijous del Cabaret Berlín (així es diu la festa). En una sala tan maltractada com a espai d'oci nocturn com ho devien ser les seves treballadores quan era el Bailén 22, representa una alenada d'aire fresc.

Parlàvem de riscos? Javi Zarco explica que, a banda de recuperar el Cabaret Berlín com a sala de concerts, "cada dijous faran una aposta per dues banda residents". Ho heu sentit bé: no pas una banda sinó dues. "Encara que no inventem res, es tracta d'una fórmula arriscada, sí", convé Zarco. Es tracta, explica, de recuperar la manera de fer per la qual bandes com Fundación Tony Manero van anar fent de gota malaia setmanalment fins que van fer remenar tots els culs de la ciutat (i tots els culs els coneixien).

Dues bandes residents
Així, els Dijous del Cabaret comencen a les 22.30 h amb un passi de Los Toros, esperpèntica i espectacular banda de surf-rock cañí que converteix Paquito el Chocolatero en pistes dignes de banda sonora de Tarantino, i prossegueix amb una actuació d'Electric Gozarela, virtuosos del latin-funk i el bugalú. "Amb Los Toros potser no hi ha la qualitat musical que tenen Electric Gozarela, però tenen una posada en escena molt treballada: cada dues cançons treuen un personatge, o interactuen amb el públic amb ronda de chupitos".

La idea és que qui cerqui una copa a primera hora i tornar a casa aviat "passi una estoneta la mar de divertida", i que els noctàmbuls professionals, aquells que pleguen a les cinc un dijous, ballin amb qualitat.

Zarco manté que el seu públic natural "no és només la gent jove. Per això ja hi ha mil propostes. Volem que hi puguin conviure la gent de 20 a 60 anys". Allò refrescant de parlar amb un promotor que és gat vell és que és realista i no et vol vendre cap moto de "nou concepte de club" o "festa definitiva".

Zarco explica que han portat a terme unes modificacions perquè la sala, amb una sonoritat acceptable, tingui unes "bones condicions musicals indiscutibles". I que el seu màxim objectiu és, a banda de guanyar calés, "fer tornar la música en directe al Cabaret Berlín de manera estable, i també una aposta per la qualitat i l'humor en èpoques dures". No es tanquen a cap gènere: bandes residents i estils aniran canviant, però sempre amb el component lúdic i de bona música com a marca de la casa.

Com a as a la màniga, tenen una agenda de DJ -punxen a partir de la una de la matinada- que no tira de celebrities sinó més aviat de mestratge i coneixement: van inaugurar amb el degà del periodisme musical i DJ guru Diego A. Manrique, que tornarà, i tenen com a fixos el periodista Luís Troquel, "que s'estrenarà amb sorpreses de regust transatlàntic i cañí". El dijous 4 és el torn de The Pinker Tones, que en el seu vessant de DJ esdevenen una garantia de selecció de qualitat i de rock i electro apta per a consums populars. L'aforament és de 400 persones i no poden tenir grans noms. Però prometen que a finals de primavera Muchachito Bombo Infierno convertirà el Cabaret en això darrer.

Advertising