Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
DJ Sideral
©LeilaMendezDJ Sideral

La biografia del mite Sideral

Héctor Castells publica la biografia de DJ Sideral, icona del techno barceloní i pioner del ‘clubbing’ nostrat

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

"Als 90 això era un descampat. Ara està ple de gratacels, com el Sónar i el Primavera Sound". El periodista Héctor Castells (Barcelona, 1974), autor del llibre Sideral. Estrella fugada (Editorial Contra, 2013), exemplifica així l'evolució de l'escena musical i nocturna de Barcelona.

Un llibre, ara i aquí, rellevant: a partir de la ziga-zaga vital del malaguanyat Aleix Vergés, DJ Sideral, (1973-2006), Castells glosa, per primer cop en un llibre, la petita cruïlla d'on van sortir coses molt grosses; de l'apariament barceloní d'electrònica i pop a mitjan anys 90 en va néixer l'escena de clubs i els grans festivals.

Castells explica que no va "escollir" escriure la biografia, sinó que el llibre el va "agafar per la solapa": "Em van fotre una coça als collons i em va obligar a escriure'l". Perquè el biògraf, a part d'haver viscut la moguda de l'incipient Nitsa, era amic d'infantesa i joventut de Vergés. Fer el llibre l'ha deixat extenuat: ha complert la tasca, periodística però també agosarada, de posar-se en les sabates i els sentiments del cercle íntim del finat. I s'hi ha vist amb cor: "Ens vam fer íntims als dotze anys, i el meu pare tenia una malaltia terminal. Em vaig quedar un xic autista.

Amb la seva empatia ell em va treure del pou, i vaig veure el món a través dels seus ulls". L'empatia és un tret clau de la relació de Vergés amb els seus amics, però també amb el públic: "És indiscutible que la seva gran virtut era que connectava amb la pista. No preparava les sessions, sinó que les construïa segons la pulsió de la pista", valora Sideral, a qui al llibre descriu com "un Bowie marcià de dos metres a les cabines dels clubs".

El pànic escènic
Com a DJ, va ser una figura que per carisma i talent va galvanitzar la nit barcelonina en una cosa nova. L'any 93 "ja va tenir clar que el futur de la nit passava per la mescla de pop i electrònica", recorda Castells del moment en què Vergés va tenir clar que volia ser DJ. Tot i que va començar amb una tècnica molt pedestre, Castells rememora les incipients sessions de Vergés al Nitsa de Joan Llongueras com a seminals i decisives, el primer cop que algú posava damunt la taula un ventall d'electrònica fins llavors mai vista a Barcelona.

El llibre abunda en el moment d'inflexió en què va prioritzar el seu vessant de DJ pel de guitarrista i cantant del grup Peanut Pie, guanyadors del concurs de maquetes de Rockdelux del 1994 (i primera banda espanyola a acostar-se al so Manchester). Una tria, segons Castells, fruit "del seu pànic escènic". "Mai no es va poder fer càrrec de la presència als escenaris". Fins al punt de no presentar-se a l'actuació de Peanut Pie al BAM! Vivia una dicotomia traumàtica: la d'algú beneït per un magnetisme de pedra picada, només igualat pel seu pànic escènic. "Les cabines van ser un refugi, una possibilitat de sobreviure. Un espai fosc on, enlloc de cantar el seu repertori, que l'avergonyia, posava discos d'altra gent".

Cal preguntar sobre el risc d'incórrer en l'hagiografia, la mitificació. Són 568 pàgines dedicades a algú que no va passar dels 33. "La idea no era mitificar-lo, sinó explicar-ne les contradiccions. Era un paio amb una personalitat arrabassadora, poderosa". Amb ritme de trepidant novel·la de formació, traspua la intenció d'explicar la història pròpia. "Exacte. Una biografia és la història d'algú que ha fet alguna cosa, i la d'algú altre que decideix explicar-la", concedeix l'autor. El pròxim cop que se us faci de matinada a l'Apolo, penseu en Sideral.

Sideral. Estrella fugada
Héctor Castells
Editorial Contra. 568 pàg. 21 €

També uns agradarà

Un bar filipino, insólito y secreto
  • Clubs

La Plaza Real como nunca la habíais visto Pocos se acuerdan, pero las Filipinas fue el primer país que liberarse del dominio imperialista en 1898, antes de que Cuba. Es casi inevitable volver si se hace un café con el cónsul honorario del país de las 7.000 islas. El diplomático luce un pin en la solapa, la bandera roja y azul coronada por el sol que le Embrun la piel cuando viaja a Manila o retorna al Palamós natal. Y estreno local, instalado entre las cuatro paredes que alojaban el Bar de la Peña del Espanyol, sobre el restaurante Les Quinze Nits. Sigue siendo el receso de calma desde donde antes se observaba la noche salvaje de la plaza Reial, cubata en mano. Ahora abren desde la mañana hasta la tarde, pero en marzo alargarán hasta el anochecer, y quien quiera hacer un Manila Sunshine antes de cenar, se detendrá el Philippines Club.Club. Lo habéis leído bien. Se accede por una escalera negra total que arranca del pasaje de Madoz, los escalones, desgastados, en las paredes, instantáneas de la plaza porticada. Llega al principal y, si acierta la puerta, premio; quien se equivoca, entra en el consulado, y de un lado a otro por la "puerta falsa" que utiliza el consuelo. El premio tiene forma de luces de época, techos policromados y maderas decapadas, de vista diáfana sobre una plaza que renace. Pregunta obligada: ¿cómo puedo hacerme socia? Es un club de filipinos y para filipinos abierto al resto de gente, detrás del cual está la esencia interiorista del grupo d

Bares de culto
  • Bars i pubs

En Barcelona, le das una patada a una piedra y sale un bar, pero no todos se merecen una mención especial. Esta lista recoge los locales imprescindibles, bares de culto de visita obligada. ¿Crees que falta algún bar importante? Dínoslo en los comentarios de abajo. L'Entresòl El local apuesta por la 'qualité: la decoración es sencilla, comedidamente moderna, con líneas claras y aseos debidamente desinfectados. No necesita nada más, porque su personalidad se define sobre dos ejes inamovibles: una selección musical que provoca ataques de priapismo y los mejores gintonics de Gràcia, entre ellos el señorial Tanqueray Rangpur, una obra de arte con lima, infusión de té verde y el mismo aroma que la nuca de Ana de Armas. Bar Mingus En una esquina soleada de día y de noche, cuando se cruzan Comtessa de Sobradiel y Ataülf, a pocos metros del Harlem Jazz Club, tiran la caña como en Madrid. Sí, sí, ya sé que duele, pero es cierto. Un estudio científico lo confirma. Las cañas contienen la cantidad justa de gas, la cerveza reposa y el camarero sirve la copa sin que parezca que lo persigue una manada de búfalos. Bar Kasparo En esta deliciosa terraza, quizá la mejor del barrio, encontraréis sabrosas tapas y platos del día. Las bravas Kasparo luchan por estar en el top 5 de las mejores de la ciudad. Y vale la pena probar sus croquetas de setas. Quimet i Quimet Lo dicen todas las guías del mundo y siento repetirme pero Quimet y Quimet es, bueno, para que te salten las lágrimas. Tienen cerveza

Publicitat
Cervecerías artesanas
  • Bars i pubs
  • Cerveseries artesanes

Están de moda y con motivo. Los locales de cerveza elaborada artesanalmente brotan por la ciudad con alegría y cada vez cuentan con más seguidores. Aquí tenéis dónde dirigiros La Més Petita La birra artesana fluye sin freno en La Més Petita, una cervecería que no necesita metros cuadrados para ofrecer algunas de las mejores cervezas. Con 8 tiradores y una terraza más grande que el local, el maestro cervecero Albert Sanchis y creador de la cerveza Almogàver os tirará la caña con un amor insuperable. Para hacer cojín, platitos con quesos ingleses. La Cerveteca Fueron unos de los primeros y todavía son referencia. Cerca de Correos encontraréis La Cerveteca, bar, tienda y también lugar de cursos, degustaciones y maridajes. Aquí podréis probar casi tantas cervezas como países hay en el mundo. Si después de un rato no vais demasiado bebidos, podéis entreteneros mirando etiquetas. Como en el mundo del vino, cada vez hay más curiosas. Y sí, aquella pareja de barbudos que ves en una botella son Zztop. A los maestros cerveceros también les gusta el rock duro. La Resistència De los creadores de Rosses i Torrades, la tienda de cervezas artesanas de Consell de Cent, hace poco nació La Resistència, un local enorme para probar algunas de las mejores cervezas internacionales. Presumen de tener 12 tiradores de donde no para de salir birra fresca y cada semana cambian de marcas, las procedencias y los estilos.   Homo Sibaris Sants pronto será conocida como “la república independiente de la esp

Los 10 cócteles más frescos
  • Restaurants

¿Queréis más copas? Las mejores coctelerías Prueba algunos de los mejores cócteles hechos a medida de Barcelona y, de paso, conoce a los barman más carismáticos de la ciudad. Tanto si prefieres la decoración clásica, de terciopelo rojo y bebidas de siempre o un ambiente más moderno, tenemos el lugar idóneo para ti. ¿Crees que falta alguna coctelería importante? Dínoslo en los comentarios de abajo. Tómate un cóctel en los mejores locales especializados de la ciudad Ginger Ginger es la Rita Hayworth de los bares, por pelirrojo y despeinado. Abre cada noche su barra esférica de vendedora de cerillas y sonríe maliciosa dentro de un vestido negro. Tiene un rótulo antiguo y americano con la tipografía que imagino tenían los carteles del Gran Gatsby. Dry Martini Con el intrépido barman Javier de las Muelas no se juega. Ni tampoco con la legendaria barra de esta coctelería reconocida internacionalmente como una de las mejores del planeta. Son muy listos. La barra es el escenario de las coreografías más complicadas. Aquí  se venera al cóctel. No salgáis sin probar el Dry Martini –sin competencia en Barcelona– y alguna de las creaciones magistrales de De Las Muelas. A pesar de su popularidad y del 'punch' mediático de su barman, el Dry Martini continúa siendo una referencia ineludible. Y es que, señores, eso no es una coctelería, es una iglesia. Semon 9 Night Los del Semon no tienen suficiente con tener una de las mejores tiendas gourmet de la ciudad, un catering de lujo, tres restaur

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat