Mary Boone Bar: quan el mam imita l'art

En aquesta època en què es posa una cocteleria amb la lleugeresa amb què abans es posava una merceria, el bevedor agraeix com una bona bala de plata a la gola –estic parlant d’un Dry Martini!– l’obertura de bars amb personalitat de veritat. Aquí en teniu un que en va ple, de personalitat: el Mary Boone Bar, a l’Eixample Esquerre –zona de cocteleries clàssiques per exceŀlència– promet molts vespres/nits de bon mam.

La reina de Manhattan
El nom, segons informa Norbert Frey, soci del local, és un homenatge a la galerista més important de Nova York, Mary Boone. I cada còctel té nom d’artista modern. Val a dir que l’ull clínic d’aquesta dona  –va ser anomenada pel New York Magazine “reina de l’art novaiorquès” l’any 1982, tenia 30 anys– és innegable: els dos primers artistes que va representar van ser Julian Schnabel i David Salle! “Crec que no sap ni que existim, però si algun dia passa per aquí la convidarem a una copa, esclar”, riu Frey.
Suposem que la galerista de Manhattan no se sentiria malament en una cocteleria tan exquisidament decorada com aquesta: amb molt més sofà que barra –llarguíssim, baix, comunitari, convida a espatarrar-se amb la copa a la mà i xerrar amb el veí–, el lloc per fer colzes es redueix al costat justet d’un triangle isòsceles on el bàrman està empresonat. La petita genialitat rau en el fet que la prestatgeria d’ampolles amaga una porteta lateral. Si pugeu els petits graons, sereu al púlpit del DJ. Frey és dissenyador d’interiors: “No hem oblidat el que és purament funcional i hem abordat el local com si fos la casa d’un dels clients”.

El bàrman virtuós
Tota aquesta xerrameca de revista de disseny seria intranscendent, si no fos perquè en l’esmentat triangle hi viu una fera de l’alcohol: ni més ni menys que Miguel Ángel Palau, artífex de La Martinera i ex 41º, un dels mixòlegs amb més mà i reputació de la pell de brau, involucrat al cent per cent en el projecte.

En connivència amb Frey, han desenvolupat una carta de còctels d’autor, on cada trago està inspirat en un artista de la galeria de Boone. “No hi ha un criteri únic per fer els còctels”, diu Palau, “ens hem inspirat, o bé en els hàbits dels artistes, o bé en la seva forma de treballar. Depenent de cada artista, hem tractat d’extreure el que més ens ha cridat l’atenció”. L’old fashioned de Francis Bacon és carni, visceral: bourbon infusionat amb cansalada fumada, angostura i soda.

Amb el dia carregat, opto per un Pipilotti Rist (9 euros), inspirat en el món lliure i colorista de la videoartista suïssa: és un combinat de Spirit of June –licor de la flor de cinc varietats de raïm–, suc de pomelo, fulles de menta, cava, amb una culleradeta de caviar de fruita. Bombolleja a la boca, reparteix sabors per quatre bandes i esborra el cansament. Els preus no piquen gaire alt, i ben mirat és una ganga compartir una ampolla de l’extraordinari cava Juve i Camps Millesime a 26 euros (preu de botiga, 22). Visiteu-los ni que sigui per fer cua al seu lavabo: deu ser l’únic replà de sala de micció amb una instal·lació de videoart a la paret. Impressionant.