Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Nasty Mondays, el secret de les festes

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Nasty Mondays

Nasty Mondays, el secret de les festes

Vuit anys de saraus, ressaques i rock and roll

Per Ricard Martín
Advertising

El DJ com a estrella del rock és una figura que cotitza a la baixa. Però expliqueu això als Nasty Mondays, que es fotran un fart de riure i segurament us agrairan la reflexió amb una salutació del seu middle finger i escopint cervesa a la vostra samarreta nova d'American Apparel.

Madmax i Sören -tot tatuatges i actitud rockera a l'escenari- fa vuit anys que es dediquen a punxar rock com si els anés la vida cada dilluns, i el passat 25 de febrer ho van celebrar amb una festa especial a la sala Apolo. Una data significativa; sobretot si tenim en compte que els nasties són responsables, en gran part, d'haver introduït el rock en la dieta del clubber modernet i les festes temàtiques els dilluns; nits de saraus de reverberacions etíliques còsmiques els dimarts. Asseguts al Nasty Garage, el local de la seva empresa -que també produeix les festes Crappy Tuesdays i Cupcake-, Madmax m'avança que la festa dels vuit anys serà un "tros de festa més gran que de normal". I que prèviament hi haurà un vernissage amb públic VIP, exposició fotogràfica i la presència "d'un actor de Hollywood molt amic", que segurament també punxarà amb ells a l'Apolo.

Modernets i Motley Crüe
La festa va néixer fa vuit anys al desaparegut Fonfone d'Escudellers, quan a aquest parell els van encarregar una punxada els dilluns a la nit. "Senzillament, vam pensar a fer una festa amb totes les nostres influències musicals i vitals: skate, surf, glam, punk. I com que era en dilluns, vam pensar que tots el que vindrien serien amics nostres". El suflé va anar pujant i canviant de local, fins al punt que van aconseguir convèncer el hipster apol·lini (el que visita l'Apolo) que Motley Crue i el rock vuitantes eren cool.

"El nostre lema, al principi, era: per què una festa de rock han de ser només grenyuts sacsejant el cap? Nasty Mondays és una festa per a gent normal a qui li agrada el rock, no només per a un públic heavy". Esclar que el públic normal a què al·ludeix Madmax són "escandinaus i americans que vénen a aprendre espanyol i treballen en bars". I estudiants amb moltes ganes de gresca en els Crappy Tuesdays, vaja.

De totes maneres, atribueix l'èxit dels dilluns al caràcter de club: "El nen que ve sap que hi trobarà la nena que li agradava de la setmana passada. Quan era jove, a l'Argentina, quan un club ens agradava hi anàvem cinc anys seguits. Jo ja ho dic: la gent no ve a veure els mateixos dos gilipolles punxant sempre. Venem un estil de vida i ho han entès: surf, skate, rock, tatuatges. Tothom es coneix i és una festa de família".

També venen una imatge de descontrol, però al nasty garage, envoltats de parafernàlia vuitantera -pinballs, ghetto blasters, motos- tot té un aire de silenci eficient i treball silenciós. "No preparem mai les sessions, sortim, ens entrompem i que sigui el que Déu vulgui", assegura Madmax. "Però la part de producció de les festes sí que porta molta, molta feina". Però també moltes anècdotes i satisfaccions: com exportar la festa a Nova York i "acabar de festa amb Macaulay Culkin, tenir de xicota tres anys un àngel de Victoria's Secret". Això sí que és rock and roll!

Recomanat More from Christmas

    More from Christmas

      També t'agradarà

        Advertising