Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Nasty Mondays, el secret de les festes

Nasty Mondays, el secret de les festes

Vuit anys de saraus, ressaques i rock and roll

Nasty Mondays
Per Ricard Martín
Advertising

El DJ com a estrella del rock és una figura que cotitza a la baixa. Però expliqueu això als Nasty Mondays, que es fotran un fart de riure i segurament us agrairan la reflexió amb una salutació del seu middle finger i escopint cervesa a la vostra samarreta nova d'American Apparel.

Madmax i Sören -tot tatuatges i actitud rockera a l'escenari- fa vuit anys que es dediquen a punxar rock com si els anés la vida cada dilluns, i el passat 25 de febrer ho van celebrar amb una festa especial a la sala Apolo. Una data significativa; sobretot si tenim en compte que els nasties són responsables, en gran part, d'haver introduït el rock en la dieta del clubber modernet i les festes temàtiques els dilluns; nits de saraus de reverberacions etíliques còsmiques els dimarts. Asseguts al Nasty Garage, el local de la seva empresa -que també produeix les festes Crappy Tuesdays i Cupcake-, Madmax m'avança que la festa dels vuit anys serà un "tros de festa més gran que de normal". I que prèviament hi haurà un vernissage amb públic VIP, exposició fotogràfica i la presència "d'un actor de Hollywood molt amic", que segurament també punxarà amb ells a l'Apolo.

Modernets i Motley Crüe
La festa va néixer fa vuit anys al desaparegut Fonfone d'Escudellers, quan a aquest parell els van encarregar una punxada els dilluns a la nit. "Senzillament, vam pensar a fer una festa amb totes les nostres influències musicals i vitals: skate, surf, glam, punk. I com que era en dilluns, vam pensar que tots el que vindrien serien amics nostres". El suflé va anar pujant i canviant de local, fins al punt que van aconseguir convèncer el hipster apol·lini (el que visita l'Apolo) que Motley Crue i el rock vuitantes eren cool.

"El nostre lema, al principi, era: per què una festa de rock han de ser només grenyuts sacsejant el cap? Nasty Mondays és una festa per a gent normal a qui li agrada el rock, no només per a un públic heavy". Esclar que el públic normal a què al·ludeix Madmax són "escandinaus i americans que vénen a aprendre espanyol i treballen en bars". I estudiants amb moltes ganes de gresca en els Crappy Tuesdays, vaja.

De totes maneres, atribueix l'èxit dels dilluns al caràcter de club: "El nen que ve sap que hi trobarà la nena que li agradava de la setmana passada. Quan era jove, a l'Argentina, quan un club ens agradava hi anàvem cinc anys seguits. Jo ja ho dic: la gent no ve a veure els mateixos dos gilipolles punxant sempre. Venem un estil de vida i ho han entès: surf, skate, rock, tatuatges. Tothom es coneix i és una festa de família".

També venen una imatge de descontrol, però al nasty garage, envoltats de parafernàlia vuitantera -pinballs, ghetto blasters, motos- tot té un aire de silenci eficient i treball silenciós. "No preparem mai les sessions, sortim, ens entrompem i que sigui el que Déu vulgui", assegura Madmax. "Però la part de producció de les festes sí que porta molta, molta feina". Però també moltes anècdotes i satisfaccions: com exportar la festa a Nova York i "acabar de festa amb Macaulay Culkin, tenir de xicota tres anys un àngel de Victoria's Secret". Això sí que és rock and roll!

Advertising