Taboo, el burlesc de l'Apolo

"Quan t'acostumes a tenir-ne molt sovint, no en tens tantes ganes", diu l'actriu Itziar Castro. Parla del Taboo, esclar, el cabaret burlesc de la Sala Apolo, del qual fa tres anys que n'és la mestressa de cerimònies, i que dissabte -atenció: ja no es fa només en dijous- celebra el primer xou de l'any. Però amb la picardia de què fa gala, potser és que ja s'ha posat en la pell de Madame Taboo, aquest personatge que recorre el món per portar al carrer Nou de la Rambla les millors artistes de burlesc de tot el món.

Aquesta sacrificada feina, la de viatjar per veure noies que es despullen, en realitat la fan Juanjo Barrantes, director artístic, i Dani Nel·lo, director musical, a més de frontman de Los Mambo Jambo, grup resident del Taboo i, segons l'Itziar, "la millor banda de rythm & blues del món". Però quan ella s'enfunda la cotilla, es calça les lligacames i s'enfila als talons, qui mana a l'Apolo és ella. Però ens estava explicant per què aquest any el Taboo ha passat a ser trimestral.
"Des de la direcció es vol cuidar molt cada xou, perquè sigui perfecte –explica la mestressa–. Fer-ho cada mes estava molt bé, però ens trobàvem amb el fet que moltes noies no podien venir per problemes d'agenda". I amb el nivell d'exigència del Taboo, no és tan fàcil substituir-les. "Busquen que hi hagi el millor nivell: si fins ara havien vingut les millors, ara venir al Taboo significarà veure les millors de les millors", diu l'Itziar. O, com diria Madame Taboo, serà veure "de lo bueno, lo mejor"

Elegant, no barroer
"He fet molt de cabaret i he cantat cuplets al Paral·lel, però jo venia d'un cabaret més canalla i irreverent –explica–. Al Taboo m'haig de contenir, de vegades, perquè cal ser elegant, no barroera". Perquè si algú encara no ha anat al Taboo perquè això de veure noies que es despullen li sembla ordinari, no hauria de perdre's la funció d'aquesta setmana per entendre de què va la cosa. L'Itziar ens fa un cop de mà: "Es tracta d'interpretar un moment sensual, és molt més que despullar-se i les artistes mai no es queden nues del tot. Hi ha dones que no farien 'striptease' i que, en canvi, fan burlesc perquè es tracta de jugar a la seducció; amb el burlesc no et sents un tros de carn. A més, agrada a homes i a dones, i això a mi m'encanta. Hi ha dones que no es perden cap Taboo". Encara que per enllitar-se prefereixin els homes.

"El burlesc és un joc de seducció i d'humor en què les artistes, a banda de despullar-se, fan girar el hula hoop, canten, fan contorsionisme, ballen claqué o fan de faquirs. Fan servir molta dramatúrgia i els números estan molt pensats i treballats, tant pel que fa a la coreografia com al vestuari i la música. És un art molt complet i molt desconegut aquí a casa nostra, perquè la nostra cultura d'espectacle de varietats és més europea -influïda pel Moulin Rouge de París- que americana".

Per sort hi ha el Taboo per posar-hi remei, i no amb qualsevol cosa. "Jo que he viatjat per veure burlesc, que he estat a Londres i als Estats Units, puc dir que el nivell que tenim aquí és molt alt", assegura l'Itziar. I diu orgullosa: "A Londres a mi em coneixen. El Taboo ara mateix té renom internacional".