Entrevista a Alberto San Juan

"Jo vaig néixer el 68. Uns mesos més tard Franco pronunciava allò de l''atado y bien atado', en Juancar assumia el futur poder prometent continuar amb la legitimitat política sorgida del juliol del 1936 i assegurava que el seu pols no tremolaria per fer tot el possible en defensa dels principis que acabava de jurar. Poc després s'instaurava aquesta democràcia que vivim avui dia". Passat el temps, Alberto San Juan, actor i membre fundador d'Animalario, conqueria el poder mediàtic. Amb les seves paraules: tenia dones ("chavalas a montón"), contractes i banquers aconsellant-li inversions. Fins que el paradís va esfumar-se, i va ser substituït per la precarietat i una sensació de profund cabreig permanent. I després, la por.

"I si aquesta situació d'ara té alguna cosa a veure amb la nostra història? I si en Juancar i en Felipe González tenen alguna cosa a veure amb el fet que ara a ell no li ploguin les feines? Què ha passat aquí?". Alberto San Juan torna a disparar, mitjançant la comèdia, per evidenciar les injustícies de la nostra societat. 'Autorretrato de un joven capitalista español' és un espectacle que no fa més que formular preguntes, tot i que hi ha una tesi clara: "Ens han mentit. La societat que es va dissenyar durant la Transició és la que ens ha portat fins a la situació d'avui. El sistema és el mateix, i els protagonistes de la pel·lícula, també", diu. A quin any es remunten les primeres aventures de la saga dels Botín?

No tot va d'assenyalar culpables amb el dit. O potser sí. Però també a un mateix. Per això l'autoretrat. "Aquest espectacle sorgeix de la necessitat d'entendre alguns trets de la meva pròpia vida per tal de parlar sobre el meu país", ens explica. No té cap problema a assumir el seu vessant capitalista d'una manera directa: "Sóc capitalista. Tinc un compte en un banc que especula amb aliments. (...) Quan treballo cobro el sou més alt que puc aconseguir, sense preocupar-me de quines són les condicions laborals dels meus companys. (...) Vull preservar la meva fama, la meva cotització comercial, les meves propietats. Visc en una societat injusta fins a la crueltat. M'agradaria que canviés, però no estic disposat a perdre en l'intent tot allò que he aconseguit acumular".

A partir d'aquí, tot és un trencaclosques que ja queda per a l'espectador. Per emmirallar-s'hi, o no. Per lligar caps (o per plantejar-se si hauríem de començar a tallar-ne uns quants). Siguin quines siguin les passions que despertarà San Juan, 'Autorretrato de un joven capitalista español' declara la guerra a la indiferència. En especial, a la que evita les situacions incòmodes i plantejar- se interrogants.