El món global és un desafiament i també una oportunitat per a aquells que tenen el nostre futur a les seves mans. Cada any, des de 1954, els poderosos fan una reunió molt selecta que porta el nom de l’hotel holandès (Bilderberg) a on es va fer la primera i, amb una petita variant cal·ligràfica, és també el títol de l’espectacle creat per la Sala Trono de Tarragona. Una creació que vol fer sang d’aquells que juguen o han jugat amb la societat per interessos econòmics i que formalment es presenta com un cabaret, tot i que és més deutora del Paral·lel canalla –sigui dit sense cap menyspreu per aquesta manera de fer teatre. Ben al contrari, és un teatre directe, que implica el públic i que amb aparent lleugeresa pot tractar temes terribles.
En aquesta sessió secreta els espectadors són membres de l’elit mundial amb moltes cares conegudes repartides per la platea, a més dels conductors de la vetllada: tres militars d’alta graduació. Oriol Grau, Paloma Arza i Fermí Fernández fan tots els papers de l’auca. I tot ho fan prou bé, al llarg d’una sèrie de números de desigual eficàcia i humor, determinats per l’autoria un tant esbojarrada de Toni Orensanz i el mateix Grau. Màgia, transvestis-me, cançons i acudits d’humor gruixut per passar una bona estona, ja que res no podem fer per influir sobre els nostres destins tal i com estan les coses en un món del que només ens expliquen el que els rota.
