Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Rober Bodegas contra el món

Rober Bodegas contra el món

El còmic presenta l'espectacle 'El umbral de la estupidez' al Club Capitol

Rober Bodegas
Per Maria Junyent
Advertising

Rober Bodegas és un paio que n’està fart. Indignat amb els enganys de la publicitat, amb el conformisme, amb els fonamentalistes vegans (assegura que una cèl·lula de vegans radicals el van acusar de tenir una cara que incita al consum carnívor) i els ultracontrols dels aeroports. Té clar qui són els botxins, però no té cap pietat amb les víctimes: l’ésser humà és, en essència, profundament imbècil.

Tenim el que ens mereixem? Aquest és el punt de partida d’'El umbral de la estupidez', la tesi que Bodegas presentarà al Capitol. Des que va pujar als escenaris d’El Club de la Comedia fa onze anys, el discurs de Bodegas ha crescut en acidesa. Si voleu tastar la seva medecina, consulteu el portal de comèdia electrònic SoloComedia.com, on, amb Alberto Casado i Ángel Martín, va llançar a l’espai un repertori exemplar d’humor cru i indigest. Tot i que el portal va morir per falta d’ingressos, els vídeos són diamants en brut.L’humor de Bodegas és lúcid i incòmode a parts iguals. Atenció: també ha treballat per Hill Valley –productora de Muchachada Nuí i Museo Coconut, entre d’altres– i l’extravagància és marca de la casa.'El umbral de la estupidez' continua en la línia dels seus treballs anteriors, i esborra definitivament el concepte 'correcció política'. Qui busqui ser complagut, que es quedi a casa.

Què ha passat amb el sentit comú, si algun dia va existir? És normal que una dona de 80 anys hagi de passar la seva cadira de rodes per l’escàner de l’aeroport? Si Donuts s’anuncia amb l’eslògan “ara, amb la recepta original”, vol dir que fins aleshores hem estat consumint una recepta falsa? No són els embussos de trànsit, amb la histèria col·lectiva dels clàxons, un exemple pràctic de la irracionalitat humana? Aquestes són algunes de les obsessions de Bodegas, però el drama va més enllà. El còmic es riu de Hitler, d’ETA i dels suïcides maldestres. L’objectiu és fer-nos obrir els ulls i donar el relleu necessari a tot allò que ens envolta. Ara, Bodegas no és cap visionari, i és molt clar amb la principal força motriu del seu espectacle: “Aquest espectacle verbalitza tot allò que mai no podré fer. A tota aquella gent que ens puteja diàriament, els calaria foc”. Tota una revenja personal. Cadascú serà responsable de les seves accions en sortir del teatre. “Jo no mastego el menjar de ningú, només apunto on trobar-lo, i que cadascú se’l busqui”, sentencia el terrorista còmic.

Si sou del club de Bodegas, farts dels banquers que ens roben, dels polítics que ens enganyen, dels cambrers que mai somriuen i, en definitiva, de la vida que ens vénen i que mai no tindrem, Bodegas és el vostre home. Encara teniu ganes de riure?

Advertising