Cent Latres al Coliseum

Fa prop d'un any Carlos Latre estrenava l'esquizofrènica sàtira 'Yes we Spain is different' al Coliseum. Ara hi torna, amb una versió actualitzada però amb la mateixa essència i una idèntica conclusió. Això és el què ens explicava l'últim cop que va estar al Coliseum.

Si a 'Yes, we Spain', l’últim espectacle de Carlos Latre, el teló de fons era una Espanya en fallida que havia de ser rescatada per Obama a 'Yes we Spain is different', la nova bogeria del còmic de les mil identitats, la situació no ha millorat. Una de les últimes jugades de Zapatero ha estat vendre Espanya a Alemanya, i si Rajoy no paga el deute a temps, Alemanya es quedarà el país. La figura del salvador serà un cop més Obama, però per a això caldrà impressionar-lo. Tanmateix, si d’alguna cosa sap, Espanya, és de l’art de fer faràndula.

“Ara sí que ens hem tornat bojos”, diu Carlos Latre, “aquest espectacle és un triple salt mortal!”. Aquí en teniu una demostració. El primer dels salts: a Yes we Spain l’humorista assumia la identitat de setanta personatges, però és que ara en són cent. No arriba al personatge per minut. Tirabuixó: sense màscara. Acostumats a veure’l caracteritzat, aquí Latre només disposa de les seves armes interpretatives, veu i cos. No és poc, tot i que és un repte. “Així com Rajoy és fàcilment caricaturitzable, Gallardón, per exemple, és difícil d’agafar”, explica l’humorista. El mortal: a l’esquizofrènia de fer cent personatges sense caracterització sumeu-hi coreografia i cant. Petits exemples: 1. Duquessa d’Alba cantant el Bad romance de Lady Gaga. 2. Xou de Rajoy i Esperanza Aguirre emulant Liza Minelli a Cabaret. A banda de l’objectiu de fer riure, que sembla un tema assegurat, Yes, we Spain is different vol reflectir “amb un mirall una mica deformat, la realitat actual a Espanya”, explica Latre.

Al cap i a la fi aquest espectacle recrea un univers de còmic traslladat al llenguatge teatral que mostra, amb paraules del seu creador, “com és la nostra societat i com reaccionen davant de l’arribada del president nord-americà, els programes de televisió amb els seus protagonistes, la classe política, i aquells a qui la visita no interessa”. Amb grans dosis d’humor, veurem com hi ha coses que no han canviat gaire des que, als anys 50, els habitants de Villar del Río esperaven l’arribada de Mister Marshall. Latre és doblement polièdric. Ho és dins d’un mateix espectacle, però també entre els seus diferents treballs.

“Crec que estic al començament del camí, que continuo aprenent cada dia, i que em queda molt per fer! Al món del teatre cada dia és diferent”. Latre, igual que el teatre i que Spain, també, is different.

Coliseum
Fins al 14 de juliol