De puta a diputada

Molt em sembla que conscient o inconscientment els promotors d’aquesta funció han volgut barrejar el que va ser una anècdota de la política italiana amb una prostituta candidata i el que ha passat en aquesta Espanya de pandereta en la qual Belén Esteban ha arribat a ser catalogada com a ‘princesa del poble’. L’obra intenta ser una paròdia de la teleporqueria i busca que els seu personatges aconsegueixin el mateix patetisme que aquests programes, però amb cap interès. La 'choni' protagonista la coneixem en una recreació de la pornografia sentimental d''El diario de Patricia' a on comença la seva ascensió pels programes de crits, insults i mentides a dojo. Ella, amb un mànager brasiler, està disposada a fer-ho tot per ser famosa i rica. Hi ho va fent fins que arriba a un debat electoral com a candidata a la presidència (els ho dic perquè aquí comença l’obra). Valga'm Déu. El text porta un firma molt comunitària i realment sembla que ningú hi hagi posat massa seny tot obcecats per la paròdia. Però es pot parodiar el que ja és una parodia, una estupidesa? Potser amb uns altre estris textuals i una direcció adequada se’n podria treure un espectacle de ‘hi-hi-ha’? No és així, els intèrprets no tenen on agafar-se i fan el que poden perquè l’obra vagi corrent. Els planyo! Conec les dificultats de la producció, però això que han fet no té remei ni amb 200 funcions. –Santi Fondevila.