Els qui van viure la seva infància entre els anys 70 i els 80 trobaran a Diario de un cuarentón un bagul d’hora i mitja de records entranyables. Aquest espectacle no és ni més ni menys del que ven: si el crit de “Chanquete ha muerto” encara avui us fa vessar llàgrimes, si de menuts us van fer ingerir litres de Tang de taronja amb el convenciment que aquella droga era tant o més nutritiva que el suc de taronja natural o si armar-vos amb un Drácula us feia sentir els Mitch Buchannon de la platja, aquí hi trobareu una mina d’or.
Però una pila de records ben buscats no passarien de ser una enginyosa llista de la compra si algú no els fes arribar al públic amb gràcia i ritme, dues de les qualitats que fan de 'Diario de un cuarentón' un espectacle d’humor en majúscules, senzill i efectiu. Andrés Torres, col·laborador del programa Aruscitys i responsable d’aquest viatge en el temps, domina les claus de la comèdia amb nota. Sap que per ficar-se a la butxaca un públic assedegat de records els ha de donar Tang fins a la sacietat, Nocilla de dos colors en la qual sempre sobra el blanc, que ningú vol, i els Chunguitos anant cap a la platja, quan als cotxes no hi havia límit de passatgers. I parlar d’aquell moment en què per fi sonava la lenta a la discoteca i s’obria la possibilitat de palpar carn i en els pitjors casos de quedar-se sol a la barra i demanar un gintònic d’aquells que només portaven ginebra i tònica.
Tot plegat és senzill com un entrepà triangular de paté La Piara o una televisió amb dos canals. El públic riu pels descosits i veu a l’escenari aquella espera d’interminables hores de digestió sota el para-sol abans de poder tornar a l’aigua.
Per sobre de la capacitat de fer riure, qui emociona té la feina feta. És el mateix que van fer els creadors d’'Aquellos maravillosos años' o de 'Cuéntame cómo pasó'. –Maria Junyent
Però una pila de records ben buscats no passarien de ser una enginyosa llista de la compra si algú no els fes arribar al públic amb gràcia i ritme, dues de les qualitats que fan de 'Diario de un cuarentón' un espectacle d’humor en majúscules, senzill i efectiu. Andrés Torres, col·laborador del programa Aruscitys i responsable d’aquest viatge en el temps, domina les claus de la comèdia amb nota. Sap que per ficar-se a la butxaca un públic assedegat de records els ha de donar Tang fins a la sacietat, Nocilla de dos colors en la qual sempre sobra el blanc, que ningú vol, i els Chunguitos anant cap a la platja, quan als cotxes no hi havia límit de passatgers. I parlar d’aquell moment en què per fi sonava la lenta a la discoteca i s’obria la possibilitat de palpar carn i en els pitjors casos de quedar-se sol a la barra i demanar un gintònic d’aquells que només portaven ginebra i tònica.
Tot plegat és senzill com un entrepà triangular de paté La Piara o una televisió amb dos canals. El públic riu pels descosits i veu a l’escenari aquella espera d’interminables hores de digestió sota el para-sol abans de poder tornar a l’aigua.
Per sobre de la capacitat de fer riure, qui emociona té la feina feta. És el mateix que van fer els creadors d’'Aquellos maravillosos años' o de 'Cuéntame cómo pasó'. –Maria Junyent
