Don CARLO TrageDI (te lo adVERDÍ, Giuseppe)

Comèdia
3 de 5 estrelles
Don CARLO TrageDI (te lo adVERDÍ, Giuseppe)
Don CARLO TrageDI (te lo adVERDÍ, Giuseppe)

L'òpera no ha estat molt amable amb els pallassos. Així tenim els tràgics desenllaços de Rigoletto o Pagliacci. Els pallassos, en canvi, sempre han mostrat un especial afecte per desmitificar un art que es percep com un intocable santuari. Charlie Rivel, transvestit de diva sense perdre el nas vermell, va entendrir el públic amb refilets.

Els pallassos sense màscara Carlo-Mô i Mr Di s’han fixat en el llibret de Don Carlo per construir 'Don CARLO TrageDI (te lo adVERDÍ, Giuseppe)', un espectacle que en vuit escenes recorre lliurement el llibret de l’obra de Verdi i repassa diverses tècniques clownesques. No totes funcionen igual. L’espectacle de la Muntaner es caracteritza pel fort desequilibri entre les diferents seqüències. Acompanyat per un curós desplegament audiovisual –amb la coŀlaboració virtual de conegudes cares pintades– l’objectiu d’entretenir, emocionar i fer riure de vegades s’aconsegueix, i altres no.

La riallada s’allibera quan Carles-Mô es dedica a simplement a esmicolar l’argument, i deixa al descobert la debilitat dramàtica del text. Una estratègia similar a la practicada pels novaiorquesos Gran Scena Opera quan ridiculitzen amb virtuosisme l’absurda trama d’'Il trovatore'. En altres moments sembla que 'Don CARLO TrageDI' s’acosta a l’esperit anàrquic-enciclopèdic de Les Luthiers. Un animat joc de referències que funciona fins que el xou deriva massa cap a una lliçó pedagògica de com es pot fer riure. –Juan Carlos Olivares.