Pep Plaza es un crackovià. Sembla que tothom sap que imitava a Pep Guardiola, però té el detall de dir-ho per a aquells que, com qui subscriu aquestes ratlles, els interessa tant el programa televisiu com qualsevol diari esportiu, tot sigui dit molt més venuts que els d’informació general. El país es així. Quan Guardiola va marxa del Barça, Plaza es quedava sense feina i la gent li preguntava: I ara què? Doncs això, un espectacle amb aquest títol que arrenca amb força, amb una cançó dinàmica durant la qual fa participar el públic. Això és el millor de l’espectacle, diu Plaza. I té força raó. Tot i que al final tingui una versió de My way que també resulta entretinguda i que algunes de les imitacions que fa el llarg de la funció siguin realment divertides. Com la de Joan Pera o la d’Eugenio, per exemple. I són bones perquè no tenen l’exageració de les altres pel que fa a la gestualitat i a les ganyotes, sinó precisió, joc.
I ara què? fa riure per moments i pot presumir d’un adequat acompanyament musical (Miquel Tejada) però beu de la font de personatges molt sovintejats (el rei, Jordi Pujol, Llach, Joan Gaspart?...). Pep Plaza hi posa molta energia, té presència escènica i estic segur que amb un guió més intel·ligent i menys casolà podrà resultar bastant més interesant.
