5 coses que has de saber de Thomas Hauert

Hauert, de fet, va aterrar a Catalunya fa més d'una dècada convidat per Àngels Margarit, que el va portar a Terrassa, on aleshores la coreògrafa tenia la base. El creador suís ens explica que, d'aleshores ençà, va començar a fer tallers, a La Caldera, a l'Institut del Teatre, cosa que l'ha convertit en una peça clau per als joves ballarins i coreògrafs del país. "Hi ha molts ballarins d'aquí i de fora que han assistit als meus tallers i que aprecien el meu treball", reconeix. Per això parla d'una "relació contínua" entre ell i la ciutat, ja que també hem vist molts espectacles seus al Mercat de les Flors. Fins i tot va crear-ne un amb Margarit, 'From B to B', i té molta relació amb la companyia Mal Pelo, amb qui comparteix "la recerca aprofundida en el cos".

ZOO, la seva companyia, celebra aquest 2018 els seus 20 anys. La majoria dels ballarins estan amb ell des del principi. La resta, van entrar a la companyia fa una dècada. "Sóc molt fidel als meus ballarins", assegura. I diu que al Mercat de les Flors es podrà veure "un bell ventall del meu treball". Per una banda, 'Inaudible', en la qual recorre a peces musicals ja existents i les relaciona de manera molt estreta a les notacions coreogràfiques, improvisacions estructurades vinculades a la música. Per l'altra, '(sweet) (bitter)', un solo on Hauert interactua amb el poema musical d’amor impossible barroc 'Sì dolce è’l tormento', de Claudio Monteverdi. 'Pulse Constellations', al seu torn, pren com a punt de partida la composició de música electrònica de John McGuire Pulse Music III, de l’any 1978.

"La música i la dansa estan estretament lligades: totes dues vénen del mateix lloc", assegura Hauert. Per a ell, la música és tan important com el moviment. Parla "del ritme que passa pel cos i que s'expressa per la veu". I de "la musicalitat del cos", fins i tot quan els ballarins ballen en silenci. No desdenya res. Tant podem trobar Monteverdi, com Gershwin, com música electrònica, a les seves peces.

El coreògraf suís fa 20 anys que investiga el cos, seriosament. Se sap part de la tradició judeocristiana que separa el cos de l'esperit i relega el cos a un segon ordre. "Part del meu treball parteix de la frustració per la imatge limitada que la nostra cultura té del nostre cos en relació al que l'envolta", apunta. Ell veu el cos com "un organisme extremedament complex que no deixa de sorprendre'm per la seva creativitat, la seva capacitat de relacionar-se amb altres cossos, altres elements". I deixa clar que, a partir del cos, ens relacionem amb l'univers. "Hi ha una falsa noció de l'ésser humà i la meva feina és contrarestar això: comprendre l'ésser humà en tant que cos, unitat, que forma part del seu entorn", dispara.

"No hi ha ballarins perfectes: la imperfecció és pròpia de l'ésser humà", remata Hauert. I continua: "Sempre existeix el conflicte entre el que podria ser i el que és, el que voldríem i el que hi ha. Hi ha tantes perspectives com punts en l'univers". Els seus ballarins no són meres peces que segueixen fil per randa el que ell els diu que han de fer. La perspectiva múltiple és, diu, una part fonamental del seu treball i, per tant, mai no treballa amb la peça escrita dins el seu cap, sinó que des d'un punt de partida, intenta aprofitar la creativitat de tothom, per aprofitar-se d'altres ments expertes i fer servir el que ell no es pot imaginar.