Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Thomas Hauert
© Dominique Libert

5 coses que has de saber de Thomas Hauert

El Mercat de les Flors dedica un cicle al gran coreògraf suís i ell mateix ens explica com entrar en el seu món

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Thomas Hauert té una relació molt estreta amb Barcelona. El coreògraf suís fa més d'una dècada que va i ve, a presentar espectacles, a dirigir tallers, a fer coreografies per altres. Ara fa 20 anys que ZOO, la seva companyia, va néixer. I el Mercat de les Flors ha decidit dedicar-li una setmana sencera, amb dos espectacles, 'Inaudible', i el programa doble '(sweet) (bitter) + Pulse Constellations', a banda de diverses xerrades, projecció d'altres peces seves, etc. Hauert és sens dubte un dels coreògrafs europeus més influents de l'actualitat.

Barcelona: una relació contínua
© Ros Ribas

1. Barcelona: una relació contínua

Hauert, de fet, va aterrar a Catalunya fa més d'una dècada convidat per Àngels Margarit, que el va portar a Terrassa, on aleshores la coreògrafa tenia la base. El creador suís ens explica que, d'aleshores ençà, va començar a fer tallers, a La Caldera, a l'Institut del Teatre, cosa que l'ha convertit en una peça clau per als joves ballarins i coreògrafs del país. "Hi ha molts ballarins d'aquí i de fora que han assistit als meus tallers i que aprecien el meu treball", reconeix. Per això parla d'una "relació contínua" entre ell i la ciutat, ja que també hem vist molts espectacles seus al Mercat de les Flors. Fins i tot va crear-ne un amb Margarit, 'From B to B', i té molta relació amb la companyia Mal Pelo, amb qui comparteix "la recerca aprofundida en el cos".

ZOO: 20 anys

2. ZOO: 20 anys

ZOO, la seva companyia, celebra aquest 2018 els seus 20 anys. La majoria dels ballarins estan amb ell des del principi. La resta, van entrar a la companyia fa una dècada. "Sóc molt fidel als meus ballarins", assegura. I diu que al Mercat de les Flors es podrà veure "un bell ventall del meu treball". Per una banda, 'Inaudible', en la qual recorre a peces musicals ja existents i les relaciona de manera molt estreta a les notacions coreogràfiques, improvisacions estructurades vinculades a la música. Per l'altra, '(sweet) (bitter)', un solo on Hauert interactua amb el poema musical d’amor impossible barroc 'Sì dolce è’l tormento', de Claudio Monteverdi. 'Pulse Constellations', al seu torn, pren com a punt de partida la composició de música electrònica de John McGuire Pulse Music III, de l’any 1978.

Publicitat
La música

3. La música

"La música i la dansa estan estretament lligades: totes dues vénen del mateix lloc", assegura Hauert. Per a ell, la música és tan important com el moviment. Parla "del ritme que passa pel cos i que s'expressa per la veu". I de "la musicalitat del cos", fins i tot quan els ballarins ballen en silenci. No desdenya res. Tant podem trobar Monteverdi, com Gershwin, com música electrònica, a les seves peces.

La ciència del cos
©Benjamin Sommabere

4. La ciència del cos

El coreògraf suís fa 20 anys que investiga el cos, seriosament. Se sap part de la tradició judeocristiana que separa el cos de l'esperit i relega el cos a un segon ordre. "Part del meu treball parteix de la frustració per la imatge limitada que la nostra cultura té del nostre cos en relació al que l'envolta", apunta. Ell veu el cos com "un organisme extremedament complex que no deixa de sorprendre'm per la seva creativitat, la seva capacitat de relacionar-se amb altres cossos, altres elements". I deixa clar que, a partir del cos, ens relacionem amb l'univers. "Hi ha una falsa noció de l'ésser humà i la meva feina és contrarestar això: comprendre l'ésser humà en tant que cos, unitat, que forma part del seu entorn", dispara.

Publicitat
Ballarins imperfectes
Gregory Batardon

5. Ballarins imperfectes

"No hi ha ballarins perfectes: la imperfecció és pròpia de l'ésser humà", remata Hauert. I continua: "Sempre existeix el conflicte entre el que podria ser i el que és, el que voldríem i el que hi ha. Hi ha tantes perspectives com punts en l'univers". Els seus ballarins no són meres peces que segueixen fil per randa el que ell els diu que han de fer. La perspectiva múltiple és, diu, una part fonamental del seu treball i, per tant, mai no treballa amb la peça escrita dins el seu cap, sinó que des d'un punt de partida, intenta aprofitar la creativitat de tothom, per aprofitar-se d'altres ments expertes i fer servir el que ell no es pot imaginar.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat