Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Aurélien Bory presenta Plexus

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Plexus
Plexus

Aurélien Bory presenta Plexus

La dansa, l'arquitectura i la física són poemes escrits entre el cos i l'espai

Per Bàrbara Raubert
Advertising

Les creacions de la Compagnie 111, d'Aurélien Bory, són com petites joies de rellotgeria, capsetes musicals amb els mecanismes a la vista i lluint la seva transparència. Són espectacles que giren cadascun al voltant d'una troballa especial, a partir de la qual l'escena i tot el teatre queda transformat. Aquest cop, la troballa és la ballarina Kaori Ito. "El primer cop que la vaig veure, només en entrar a escena em va deixar al·lucinat". "Després hi vaig voler parlar i també em va sorprendre la seva humilitat i l'esforç amb què havia eixamplat les habilitats dels seu cos".

Kaori Ito és una ballarina excepcional que es va formar al Japó fins als divuit anys, quan va decidir marxar a Nova York, i després a Europa ha treballat amb artistes com Alain Platel, Philippe Découflé i Sidi Larbi Cherkaoui. Una de les seves darreres interpretacions ha estat una coreografia pròpia, on col·loca el seu cos dins de quatre models de dona diferents. Però quina és la identitat real d'aquesta artista que viu entre dos mons culturals tan diferents?

"He intentat entrar en el seu espai intern". Però, més enllà d'un retrat pictòric, Bory proposa una aproximació a l'experiència del moviment de la intèrpret. "M'interessava el diàleg entre el seu cos i l'univers, la seva percepció de l'interior i l'exterior", trobar els fils invisibles que s'estenen com teranyines, des de cada dit i cada mirada, en tot moment. D'aquí ve el nom de la peça; en llatí Plexus vol dir 'xarxa', 'lligams'. "He construït una estructura inspirada en la seva dansa, però amb la voluntat que reveli alguna cosa més universal".

La formació de Bory inclou el circ, l'arquitectura i la ciència pura. Sembla impossible trobar referents tan llunyans en una mateixa persona, però potser és que no ho són tant. "Tot cap en un escenari",asseguraBory.La sorpresa, sobretot. "M'encanta trobar noves combinacions amb elements que semblin estar molt separats els uns dels altres, perquè la imaginació hagi de trobar el seu camí". Bory juga amb el seu públic al trompe-l'oeil escènic.

Cada peça de Bory és una nova fórmula reactiva d'elements corporals, físics i escènics, una nova oportunitat d'experimentar l'entorn de manera diferent. "No hi ha una sola manera d'enfrontar-se a un espectacle, ha de ser una experiència personal de cadascú". Intuïció i sospita estan en plena acció davant les seves obres, però no són suficients per preveure per on seguirà la creació de Bory, ni quin nou element entrarà al seu joc. "Ja saps com funciona el coneixement: com més coses saps, més en vols saber".

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising