Concepte, vídeo i acció: Diana J. Torres i Lucía Egaña Rojas.
La vivència de les fronteres pot variar molt segons de quin costat i en quin continent s'estigui. A la frontera líquida entre Espanya i Àfrica moren ofegades milers de persones a l'any. A la de Tijuana i San Diego viuen com rates els milers d'apàtrides que el govern de US deporta per la seva porta de darrere. El cos és també un territori travessat per fronteres que operen en un sentit material i metafòric, la del gènere, del políticament correcte, de la normativitat i el patriarcat o de la classe social. Tota frontera és una ferida, a la terra i en els nostres cossos. Visibilitzar i sanar aquestes ferides és un dels objectius d'aquest sexorcisme col·lectiu en què l'audiència serà convidada a purgar les seves pròpies limitacions.
