Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El bon humor de Pere Faura

El bon humor de Pere Faura

Pere Faura surt al pati per improvisar la seva especial barreja d’ironia i fisicitat
Per Bàrbara Raubert
Advertising

Què passa al Patio?
Que se m'ha tornat a encendre la flama de la improvisació i he encetat aquesta branca que anomeno Patio (Radio Patio, Solo al Patio, Todos al Patio i Video Patio) i que ara presento a l'Antic Teatre amb la idea d'un espai de joc casolà on em permeto realment ballar amb llibertat, com no ho faig en les obres amb més dramatúrgia i material fixat.

I això?
És un trauma de quan estudiava a Amsterdam, on vaig viure vuit anys. Se'm valorava per les idees i pel que feia amb el vídeo, però molt menys pel moviment que creava. Vaig entrar en crisi fins que vaig decidir que no compondria mai més el meu propi moviment, sinó que el copiaria d'algú altre. I d'aquí van sortir les peces sobre els musicals i sobre l'striptease, peces de teatre referencial. L'estada amb el Wooster Group de Nova York també em va ajudar a entendre que hi ha diferents mecanismes d'actuació per a l'intèrpret.

Escoltes sovint la ràdio?
Sí, sempre! Al matí sóc més de tertúlies i notícies, però durant la resta del dia i pel carrer, música. A Radio Patio vaig canviant de freqüències i segons el que s'emet vaig desenvolupant estratègies d'acció. Quan trobo futbol m'encanta perquè és molt coreogràfic: parlen de ficisitat, de composició, d'intensitats, de caràcter... i també diuen algunes estupideses, que m'encanten.

En la primera obra que et vaig veure ballaves en una disco, a continuació feies Dancing in the rain, després de bomber, movent-te amb les notícies dels diaris, i ara amb la ràdio.
Segueixo els meus instints en relació amb el que em vaig trobant, no és una trajectòria predeterminada. El que m'interessa és tocar la baixa cultura perquè forma part de la memòria col·lectiva de la gent, i això ajuda a arribar al públic. El que ens uneix és aquesta porqueria.

Ens estàs desemmascarant?

Com a mínim, jo sóc així. Entenc l'art de manera oberta i m'agrada saltar d'un registre a un altre. Els que ens dediquem a la dansa contemporània som gent rara, acceptem-ho, però la majoria encara se la pren massa seriosament. Danza y chistes, l'obra que presento a l'abril, també parteix de la improvisació, i és una selecció d'acudits clàssics per riure'ns de la dansa contemporània.

Les teves fonts d'inspiració són molt variades.
A Amsterdam vaig conèixer el conceptualisme francès de Jérôme Bel i Xavier Le Roy, que em va ensenyar a entendre la dansa d'una manera diferent, des del concepte. Però em ve de petit, jo feia totes les activitats extraescolars possibles... I continuo igual, interessat en moltes coses i amb referents variadíssims: del porno, a la dansa abstracta o al cine de culte.

I tal com està el patio, no tornaries a marxar?
Fa gairebé dos anys, després d'una altra crisi creativa, vaig decidir tornar i penso que ara és important quedar-se. Encara que hagi de treballar vint vegades més per guanyar vint vegades menys, ara és important ser aquí.

PATIO
Antic Teatre.
Tots els dimarts de març

More to explore

Advertising