Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El desordre de Thomas Hauert

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

La mesura del desordre
©Benjamin Sommabere La mesura del desordre

El desordre de Thomas Hauert

Parlem de biologia amb el coreògraf triat pel Group LaBolsa per crear un espectacle al festival Grec

Per Bàrbara Raubert
Advertising

Es titula La mesura del desordre però en realitat tot està molt endreçat dins seu, amb un ordre horitzontal,  orgànic i dinàmic, que no força sinó que ajuda a col·locar cada part segons convingui en cada moment. És l’ordre del centpeus en moure les seves potes sense ensopegar o el dels estols d’orenetes que creuen països sense necessitat de creuar paraules. “Em fascinen tots els animals que funcionen i construeixen junts”. Els homes de vegades també ho fem.

És una mirada gairebé científica, la que Thomas Hauert aplica a les obres i als tallers. En un d’ells es va trobar amb els set integrants del Group LaBolsa: Cecilia Colacrai, Iris Heitzinger, Mireia de Querol, Natalia Jiménez, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola. I li van demanar de compartir aquest procés de creació que ara s’estrena al Grec. “Va ser molt afalagador i em va semblar molt especial perquè, en general, els ballarins estan entrenats per seguir ordres i són pocs els que prenen la iniciativa”.

La principal peculiaritat del llenguatge de Hauert és que treballa la llibertat de decisió i la intuïció. “Vull ampliar el vocabulari individual, anar més enllà dels hàbits i aprendre noves coordinacions”. Una creació des de la base. “En l’entrenament de dansa es repeteixen els mateixos moviments i es creen uns patrons a seguir. Moltes de les estratègies d’improvisació que tenim són per enganyar el cos i que faci una cosa diferent del que faria en primera instància”.  Hauert trenca les convencions per anar més enllà del que se suposa que és la dansa o del que és bonic. I tanmateix, el resultat és poderosament bell, enèrgicament clar i particularment lliure. Per tant, no és només un trencament dels hàbits dels ballarins, sinó també dels del públic.

És un treball que evidencia els components físics i químics que hi ha entre els cossos i amb l’entorn: forces d’atracció i repulsió, cadenes d’acció i transmissió d’energia. “Hi ha diferents tipus de connexions entre les persones que són relatives al temps, a l’espai, al ritme... Totes elles creen cohesió en el grup, que esdevé un organisme ple d’interaccions i connexions i que produeix el seu propi moviment. O sigui que, amb els inputs de cada individu, es componen uns moviments que no hauríem pogut ni imaginar”. La mesura del desordre és un pols a la intuïció millorada i a la consciència social, en què ballar és una manera d’ensenyar com funcionem.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising