El desordre de Thomas Hauert

Es titula La mesura del desordre però en realitat tot està molt endreçat dins seu, amb un ordre horitzontal,  orgànic i dinàmic, que no força sinó que ajuda a col·locar cada part segons convingui en cada moment. És l’ordre del centpeus en moure les seves potes sense ensopegar o el dels estols d’orenetes que creuen països sense necessitat de creuar paraules. “Em fascinen tots els animals que funcionen i construeixen junts”. Els homes de vegades també ho fem.

És una mirada gairebé científica, la que Thomas Hauert aplica a les obres i als tallers. En un d’ells es va trobar amb els set integrants del Group LaBolsa: Cecilia Colacrai, Iris Heitzinger, Mireia de Querol, Natalia Jiménez, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola. I li van demanar de compartir aquest procés de creació que ara s’estrena al Grec. “Va ser molt afalagador i em va semblar molt especial perquè, en general, els ballarins estan entrenats per seguir ordres i són pocs els que prenen la iniciativa”.

La principal peculiaritat del llenguatge de Hauert és que treballa la llibertat de decisió i la intuïció. “Vull ampliar el vocabulari individual, anar més enllà dels hàbits i aprendre noves coordinacions”. Una creació des de la base. “En l’entrenament de dansa es repeteixen els mateixos moviments i es creen uns patrons a seguir. Moltes de les estratègies d’improvisació que tenim són per enganyar el cos i que faci una cosa diferent del que faria en primera instància”.  Hauert trenca les convencions per anar més enllà del que se suposa que és la dansa o del que és bonic. I tanmateix, el resultat és poderosament bell, enèrgicament clar i particularment lliure. Per tant, no és només un trencament dels hàbits dels ballarins, sinó també dels del públic.

És un treball que evidencia els components físics i químics que hi ha entre els cossos i amb l’entorn: forces d’atracció i repulsió, cadenes d’acció i transmissió d’energia. “Hi ha diferents tipus de connexions entre les persones que són relatives al temps, a l’espai, al ritme... Totes elles creen cohesió en el grup, que esdevé un organisme ple d’interaccions i connexions i que produeix el seu propi moviment. O sigui que, amb els inputs de cada individu, es componen uns moviments que no hauríem pogut ni imaginar”. La mesura del desordre és un pols a la intuïció millorada i a la consciència social, en què ballar és una manera d’ensenyar com funcionem.