Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Sasha Waltz
©André Rival

Entrevista a Sasha Waltz

La coreògrafa alemanya celebra 25 anys de la seva companyia al TNC amb 'Kreatur'

Escrit per
Bàrbara Raubert
Publicitat

La coreògrafa alemanya celebra 25 anys de companyia, però passa de festes i continua amb la seva feina de poeta de l’espai i el moviment. Kreatur, l’espectacle amb què la podrem veure al TNC després de molts anys de no trepitjar Barcelona, és la seva reflexió sobre el poder i la llibertat en dies molt pertinents.

Kreatur ens fa pensar en creació i en criatura, en art i en maternitat.
En alemany és una mica diferent però també té dues accepcions: com a ésser sense nom ni forma definida, i com a creació pura. En un principi venia més per aquesta idea de crear una cosa del no-res, que és la feina del coreògraf. Però finalment crec que va anar prenent força l’altre significat, el de l’ésser estrany.

De fet, els personatges que hi habiten passen de semblar escultures amb moviments mecànics a humans que pateixen amb tot el cos.
La peça té diferents actes on els ballarins passen d’un estat a un altre. Durant la creació vam visitar una presó berlinesa construïda pels russos després de la Segona Guerra Mundial, i que més endavant va servir per als alemanys de l’Est, que tenia un sistema propi de vigilància i cel·les de tortura, i vam poder parlar amb gent que havia estat allí. Aquests records són a la peça, i el que hi veiem són persones empresonades.

En obres anteriors els personatges femenins eren molt importants.
He volgut mostrar la naturalesa humana, més enllà del gènere, que de vegades és poderosa i d’altres és feble i dependent, ja siguin homes o dones. L’obra tracta del poder i de com el poder estructura la societat.

Però la societat la fan individus...
En una societat democràtica l’individu té un lloc dins el grup des d’on pot expressar-se. És més difícil mantenir la individualitat en un sistema autocràtic, i en tenim exemples de tota mena: totes les societats europees han viscut moments en què els individus no podien alçar la veu.

L’art aporta solucions?
Jo no les dono, ni afirmo ni nego, només reflexiono. No penso que visquem en una societat perfecta però és que, a més, les restriccions poden estar dins de cadascú. La por pot escudar-se en el propi subconscient i crear-hi una presó invisible.

Les teves peces acostumen a ser tan coreogràfiques com arquitectòniques.
He fet tantes escenografies al llarg dels anys... que ja se’m feia feixuc. I en aquesta obra em volia centrar en el vestuari, per posar el cos al centre de la mirada.

L’obra comença en la foscor i acaba anant a negre. Hem de ser pessimistes?
Jo soc tan pessimista que penso que, tal com estem en aquests moments, per força les coses hauran d’anar a millor.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat