Homes i dones, segons Sol Picó

Ballant amb gripaus que no arriben a convertir-se mai en prínceps, com "tots els contes on la princesa besa aquesta cosa tan lletja perquè li salvi la vida... quin engany! Però si sempre són iguals, per molt que els besis!". Amb aquesta indignació Sol Picó s'endinsa en el pantà de la masculinitat. "Hi ha coses meravelloses d'aquest món, faltaria més, i jo mateixa tinc una part molt masculina, molt de "noiet". Però sense que soni a moralisme, cal fer una reflexió entre tots, homes i dones també, per parlar des d'un altre lloc, per relacionar-nos d'una altra manera". I diu tallant: "I atenció amb la violència! Perquè això és una cosa de tios i punt. A la mínima ho arreglen tot amb dos hòsties."

Fa dues temporades Sol Picó va portar-nos 'We Women', una peça sobre la dona i el paper que ocupa avui al món. Ara, amb 'Dancing with Frogs', fa un espectacle on deixa que la testosterona balli i s'esplaï de gust... fins que s'esgoti ella mateixa. "En la història de la humanitat, l'excés de testosterona en general ha estat un problema i acaba per anar en contra dels propis homes". La força i el seu excés cara a cara. Al Mercat de les Flors podeu veure ara les dues cares del conflicte, "el ying i el yang" com diu Sol Picó.

A 'We Women' l'acompanyen tres ballarines i coreògrafes d'una potència excepcional: l'atleta, model i coreògrafa contemporània d'origen africà Julie Dossavi, la ballarina de butoh japonesa Minako Seki, i la ballarina de katak Shreyashee Nag (en susbstitució de Shatnala Shivalingappa), que explica que al seu país "més val néixer vaca que dona". I malgrat tot, la seva dansa és preciosa, l'harmonia del cos i el ritme que marca amb els peus i el moviment dels ulls no s'esgota perquè, com en la resta, hi ha una força que ve de dins i que tira endavant malgrat tot. I així, cadascuna ballant amb el seu estil, s'aixopluguen com poden, són refugiades del lloc on provenen.

Els gripaus són ben diferents. Amfibis, com la pròpia Sol, que viu de les aigües de la contemporaneïtat i d'un salt s'enfila a les puntes clàssiques com si res, o fa una volta a la festa flamenca, mentre balbuceja històries de princeses amb barbes i homes amb veu de nena. Són un grup de "set personalitats que s'han encomanat els uns als altres i la veritat és que dona gust veure'ls, crec que els he sabut treure el cantó més "uaca"! És molt bèstia." A cops i a crits es fan l'espai seu, sigui el que sigui, és una energia cap a enfora que atrapa, ja se sap. "Fins i tot dones superfeministes, tothom cau rendit a la seva força". I així es troba amb una contradicció irresoluble: que "la imatge és molt guapa, malgrat el que critica".