Los Vivancos. Aeternum

Dansa
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Comencen vestits de blanc i acaben amb el pit despullat i ben suats. Són com  protagonistes d’un anunci de perfum “for men” que escampen simpatia i puixança en una funció que vol impressionar per la força i no per la finesa.

Energia desbordant, disseny de llums a l’estil d’un concert de rock, coreografies senzilles on es barregen tota mena d’estils, fins a un solo amb passos de neoclàssic o d’una sessió de kick boxing. Per damunt de tot i omnipresent: el taloneig.  El conjunt està ben resolt i brilla sobretot quan els set germans estan damunt de l’escenari exhibint una absoluta i espectacular sincronia.

Diuen que Daniele Finzi Pasca, director de Corteo per al Cirque du Soleil, ha estat l’assessor artístic. Imaginem que d’ell ha sortit un número potent com el que ballen repicant damunt d’una tarima enlairada o quan els veiem cap per avall  a la mateixa, o bé els diàlegs entre un violí, una flauta travessera i un calaix amb el taloneig. Crec que aquest és un camp en el qual haurien d’aprofundir perquè és el més creatiu i no està contaminat per la banda sonora orquestral que durant altres moments empastifa la sonoritat. Vull dir que l’orquestra, amb una partitura de Fernando Velázquez (Lo imposible) i el taloneig estan amplificats. Potser és una qüestió d’equalització, ja que entenem que aquesta percussió de peus hauria de ser com el concertino de l’orquestra i no part del tutti, cosa que desdibuixa la seva personalitat.

Els Vivancos, amb arrels flamenques i de dansa espanyola, tenen poder d’empatia i el xou complau justament per la contundència, per la  cohesió dels intèrprets, per l’excés.

Publicat

Detalls

També t'agradarà