Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora
Ja porten 25 anys dalt els escenaris de mig món, també un quart de segle creant des del poblet de Celrà, propers a la natura i a la recerca artística que hibrida animalitat amb humanisme, però Mal Pelo no s'atura. Ara ens arriba la seva darrera creació al Mercat de les Flors, especialment per a tots aquells que no van poder caçar-la a Girona: 'L'esperança de vida d'una llebre'. En realitat, "els protagonistes de la història són un isard i el seu caçador, procedents d'un conte d'Erri de Luca en què reflexionen sobre la seva vida". Ens en parla Maria Muñoz, codirectora de la companyia.
"El mateix procés de la vida i d'anar fent et porta a buscar coses noves, com voler compartir el desenvolupament d'una creació amb gent que té camins propis, com Enric Fàbregas, Leo Castro, Federica Porello o Jordi Galí, els intèrprets amb qui hem obert un espai de col·laboració molt ric però que també implica estar disposats a cedir i adaptar-nos a les situacions". En aquestes muntanyes creatives s'escolten ecos de músiques que van de la Tunísia actual al barroc occidental, de l'acompanyament informat de Carlota Subirós o Jordi Casanovas, a la poesia filosòfica de Maria Zambrano.
"Depèn de com i quan la llegeixis, aquesta pensadora pot semblar críptica i en un altre instant totalment reveladora; igual que la dansa, que es mou en una línia d'abstracció que sembla situar-se fora de l'espectador fins que de sobte... fuà! transmet idees o sensacions ben clares".
Tot i ser una obra coral, Maria Muñoz no balla amb Pep Ramis i la resta d'equip a L'esperança de vida d'una llebre. "La veritat és que m'hauria encantat estar amb ells en escena, de vegades m'hi poso i em passejo per l'escenari... però ara viatjo molt amb els solos de 'Tots els noms' i 'Bach', i no era aconsellable, per a l'àmbit familiar, que hagués de marxar també amb aquesta nova peça".
En una època en què fer girar espectacles grans és una proesa, aquestes dues obres han projectat Mal Pelo amb força a l'exterior. "Just quan pensava deixar de ballar 'Bach' -una peça del 2004-, el va veure la directora del Théâtre de la Ville de París i el va programar durant cinc dies, i hi va convidar programadors de França que, al seu torn, l'han volgut programar, i el 2015 seré altre cop a París". És una peça que ningú no vol perdre's!
A banda d'aquests dos espectacles al Mercat -també hi han portat 'Tots els noms'-, la companyia ha presentat el llibre gestat arran de l'exposició homònima del 2009 Swiming horses, i la Núria Font inaugura el primer documental sobre artistes amb els quals ha col·laborat, titulat 'Cos a l'aire, peus a terra', i que és el seu retrat particular del modus vivendi i creatiu de Mal Pelo. Les circumstàncies han volgut que aquest hivern ens escalféssim amb el baf calent de la seva animalitat, la tensió de la bèstia escènica i l'escolta de l'home de camp, en aquestes formes diverses però sota un mateix nom, Mal Pelo. Bon auguri.
