“No hi ha res més difícil que crear un ballet sobre una persona concreta.” Aquestes paraules de l’aclamat coreògraf i director estatunidenc John Neumeier, que va estar al capdavant del Ballet d’Hamburg durant 50 anys, formen part del dilema al qual es va enfrontar en encetar la difícil tasca de portar a escena la vida d’un geni del ballet: Vaslav Nijinsky (1889-1950). Ballarí principal dels ballets russos de Serge Diaghilev i cèlebre pel seu virtuosisme i per la profunditat de les seves caracteritzacions, va conquistar el públic d’arreu fins que els efectes de l’esquizofrènia el van allunyar dels escenaris l’any 1919.
Aquest Nijinski que ara aterra al Liceu, i segons paraules de Neumeier, vol ser una biografia de l’ànima, dels sentiments i dels estats de la condició humana d’un dels ballarins més dotats de la història. Ho aconsegueix amb un ballet en dos actes que no és narratiu sinó que aborda la història des de dos enfocaments coreogràfics i nous equilibris entre la música i el moviment. El primer acte recorda la seva sensacional carrera amb els Ballets Russos, els papers més representatius de la seva trajectòria, com l’esclau d’or de Schéhérazade, així com personatges de la seva vida privada. El segon s’enfronta a la bogeria de Nijinski amb records d’infància i de família que s’entrellacen amb visions angoixants de la Primera Guerra Mundial, una guerra que, a ulls del propi Nijinski, li feia pensar que no era pas ell qui havia embogit sinó el món que l’envoltava.
Un espectacle formidable amb només quatre funcions al Liceu i tot un homenatge al ballarí llegendari que va canviar el món del ballet per sempre. No us el perdeu!



