Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right No perdeu la pista de... Eulàlia Bergadà

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Gold dust rush
Marga Fernandez Villalonga

No perdeu la pista de... Eulàlia Bergadà

La jove coreògrafa i ballarina estrena a la Hiroshima 'Gold dust rush', un deliri carnal

Per Bàrbara Raubert
Advertising

Eulàlia Bergadà és molt jove encara i parla barrejant mil idees, imatges i preguntes que encadena com les granadures d'un collaret a mig fer que deixa anar perquè salti en mil colors i entrem en la seva pròpia febre. La febre de la pols d'or (Gold Dust Rush) és el títol de l'espectacle que va guanyar el Premi de l'Institut del Teatre l'any passat i que la va dur a formar part de la programació del Festival Grec 2016, i que ara, lleugerament simplificada i decididament més arrelada, es presenta a la Sala Hiroshima aquest cap de setmana.

La llum i la foscor
L'obra parla del deliri "el canal per unir dos conceptes abstractes: la llum i la foscor. No és una malaltia, sinó de la lluita entre els ideals i la realitat en la que de vegades s'incorporen en madurar. En la pèrdua de la innocència acceptes que frustració i decadència són part de l'ésser humà". A l'escena ens condueix des del jardí de les delícies fins a la discoteca estroboscòpica, amb un únic objectiu: "El teatre, les discoteques, l'art, fan comunitat i fan festa, són els llocs on se sacsegen els esperits".

GOLD DUST RUSH de Eulàlia Bergadà from Edu Perez on Vimeo.

Jove i dona
Les idees d'aquesta mallorquina volen amunt però la tècnica és sòlida -la que va donar-li el pas per l'Institut del Teatre i la companyia IT Dansa-, des de l'inici abocada a construir obres complexes i físicament exigents, fora del paisatge habitual. "Ara m'estic adonant que al ser jove, dona i dirigir grans formats, de vegades no se'm pren seriosament". Però sap com sobreposar-se. "M'he de guardar de no caure en la manipulació emocional que entra per l'empatia, perquè la frivolitat mou aquest món".

La música, clau
La música juga un paper clau dins la concepció d'espectacle en majúscules que porta entre mans "l'entenc com un cos més", diu la coreògrafa, i la complicitat amb la violinista Aloma Ruiz, amb la seva loopstation i pedaleres, vesteix la peça amb capes sonores de jocs rítmics i textures musicals que parteixen del propi cos. "Començo per una investigació corporal sobre mi mateixa, fins que detecto els mecanismes de moviment pels intèrprets -sense haver de donar-los tota la càrrega psicològica prèvia- i després faig la transferència d'aquestes mecàniques a l'harmonia, el ritme i la melodia". I el moviment va aixecant una pols daurada que ho cobreix del tot.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising