Hi ha peces, sobretot si parlem de dansa, que amb el pas del temps guanyen, fins i tot adquireixen un sentit més elevat, potser més a prop del propòsit que les va veure néixer. I si fa deu anys Jordi Cortés i Damián Muñoz van inspirar-se en la novel·la 'L'última trobada' de Sándor Márai per fer 'Ölelés', ara, quan tots dos ja són homes madurs, veure'ls en escena arriba a ser emocionant. Dos vells amics que es troben després de molts anys sense veure's amb l'objectiu de resoldre un conflicte del passat.
Els moviments de Cortés i Muñoz són vigorosos, amb molta verticalitat i força, i d'una elegància de noble centreeuropeu. Són dos homes i la masculinitat, certa brutalitat, es percep en cada gest. Van de la cordialitat a l'odi profund, però sense arribar a les mans, tot i que sembla que ho desitgin. La dialèctica electritzant de Márai és traduïda per uns pas à deux febrils, on ningú no mana, dins un incisiu espai escènic en blanc i negre que acaba de rematar una brillant recuperació.
