Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui coi és Olivier Dubois?

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Olivier Dubois
© François Stemmer

Qui coi és Olivier Dubois?

L'enfant terrible de la dansa francesa aterra al Mercat de les Flors amb el seu Ballet du Nord i la peça 'Auguri'

Per Bàrbara Raubert
Advertising

Olivier Dubois és l'esperança blanca de la dansa contemporània francesa. Des del 2014, dirigeix el Ballet du Nord – Centre Chorégraphique National de Roubaix Nord-Pas de Calais, ha treballat amb Jan Fabre i Sasha Waltz, i el 2011 va ser escollit entre els 25 millors ballarins del món. Aquest cap de setmana el tenim al Mercat de les Flors amb 'Auguri'. L'entrevistem per saber qui és.

Diuen que ets l'enfant terrible de la dansa contemporània francesa actual.
És la declaració d'amor més bonica que em podrien fer.

Per què?
Perquè em col·loca en una posició d'interès màxim, en la que estaran frisant per qualsevol cosa que vulgui proposar.

O sigui, que ho has buscat.
No! La rebel·lia i una naturalesa indomable és pròpia de l'enfant terrible, si ho busqués deixaria de ser-ho.

'Auguri' va sobre la felicitat.
Concretament va sobre la recerca de la felicitat, una recerca imparable i que enfrontem sense cap garantia d'èxit... Segurament si hi arribem serà després de morts.

I els ballarins no paren de córrer en tota l'estona... Acaben exhausts.
Vam fer un entrenament especial de 6 mesos per augmentar la seva resistència i per aconseguir veure homes i dones corrent, no pas ballarins que corren. Necessito ballarins amb unes capacitats físiques molt fortes perquè la meva partitura coreogràfica és mil·limètrica, però també vull que tinguin vida, no m'agrada els ballarins que transmeten una imatge congelada.

Has parlat d'una partitura mil·limètrica?
Sí, tot està escrit. Sempre arribo als assajos amb tot preparat, no sóc un improvisador. De fet, em considero més autor que creador.

 

Aquesta peça forma part d'una trilogia que has titulat 'Estudi crític per a un artifici', i que ha durat set anys. Què n'has tret?
La idea era qüestionar el concepte d'humanitat. Però no crec en l'art que dona respostes, crec més en la intel·ligència de les sensacions, en trobar un inici de resposta, però cap veritat.

La teva formació de ballarí comença tard, abans havies estudiat llengües estrangeres, dret i economia. Com va ser aquest canvi de rumb?
Simplement vaig acabar els estudis i vaig decidir que volia provar-ho. No sé per què, però en aquell moment tenia ganes de ballar, i no sabia si me'n sortiria, però m'era igual.

I els teus estudis anteriors, creus que han marcat la teva creació?
No ho sé. M'han permès tenir el cap ben organitzat, això sí, i entendre totes les parts d'una producció. Però, per exemple, és a partir de la coreografia que he descobert que tinc un esperit més matemàtic -i fins i tot autista- que no em pensava.

També firmes l'escenografia.
I la il·luminació i també penso la música... La meva és una visió operística, total.

Les corregudes dels ballarins les equipares a les trajectòries vitals dels homes, que rebel·len el seu destí. Però qui marca aquest destí?
'Auguri' és una salutació en italià, i també hi havia els augurs que llegien les trajectòries dels ocells com a presagis. M'imagino que si pogués observar la trajectòria dels homes des del cel podria veure el destí de la humanitat.

Com si fossis Déu.
No! El que proposo és una lectura, una observació, no una decisió.

I com és la teva lectura sobre el món d'avui?
Caldrà veure la peça i llegir què diuen les trajectòries dels ballarins.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising