Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Sidi Larbi Cherkaoui dialoga amb Chomsky

Sidi Larbi Cherkaoui dialoga amb Chomsky

Entrevista al coreògraf belga, que porta 'Fractus V' al Mercat de les Flors

Fractus V
©Filip Van Roe
Per Bàrbara Raubert |
Advertising

Fractus V és la nova peça del coreògraf i ballarí belga Sidi Larbi Cherkaoui, un espectacle que es desplega geomètricament, gaudint de les formes, de la unitat multifacetada i de la riquesa que parteix d’una sola idea, la de la mateixa complexitat.

La visió crítica i permeable de Cherkaoui l’ha dut a col·laborar amb artistes tan diferents com la flamenca Maria Pagés ('Dunas', 2009) o la ballarina d’origen hindú Shantala Shivalingappa ('Play', 2012), però aquí s’acompanya només d’homes. “Vaig voler buscar l’energia masculina de la creació, encara que amb elements que no s’atribueixen a l’home, com la tendresa, però que hi són i cal remarcar-los”.

Realitats complexes
Ell mateix és un bon diàleg transcultural: de mare belga i pare marroquí, fa bandera de la tradició musulmana i de la pròpia homosexualitat. Tot plegat li ha confegit un cos dúctil i flexible, amb un domini de l’escena i una humilitat que toca fins a la darrera butaca del teatre. Per a aquesta ocasió, el seu interès per conèixer s’ha servit dels escrits del pensador i lingüista Noam Chomsky. “Sap com explicar les realitats complexes i el perill de la simplificació del món”.

Cherkaoui té una visió clarivident dins de tota aquesta complexitat, i quan ens parla de la seva feina, d’art, ens està parlant de la societat, de política. “Mai no trobaràs ningú que pensi igual com tu. El que cal és trobar algú que vulgui escoltar-te i a qui tu vulguis escoltar”. A l’escenari de 'Fractus V' hi ha quatre músics que junt amb els ballarins sumen vuit nacionalitats diferents. “No és fàcil, com més som, més tendim a separar-nos i crear blocs. Però intentem mantenir la unitat, cadascun de nosaltres com la gradació d’una mateixa idea”. De fet, cada ballarí de 'Fractus V' ve d’un lloc diferent: Dimitri Jourde, francès, ve de la dansa contemporània i del circ; Johnny Lloyd, americà, del lindy-hop i també és músic; l’alemany Twoface és mestre de hip-hop, i el madrileny Fabián Thomé ha ballat flamenc amb la companyia de Joaquín Cortés. “I és així com hauria de ser la política: prenent-se el temps de dialogar i construir”.

La lentitud, l’espera i la reflexió (que la nostra pròpia escena política ha hagut d’acceptar) és un valor per al coreògraf, també en la seva feina. “El rol de l’artista és el de fer bones preguntes i proposar-ne una aproximació”. Amb la senzillesa del qui coneix de primera mà, continua explicant-se: “La por de la diferència és només la dificultat per comunicar. L’art permet comunicar-nos i fer coses junts. És clar que només és dansa, música i teatre, però penso que la vida també és això: actuar de manera correcta per als altres”

Advertising