Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right All Star Cheerleading a Barcelona

All Star Cheerleading a Barcelona

No animen a equips, són l’equip!

All Star Cheerleading
© David Grau Llinares All Star Cheerleading
Per Carlota Martí (Lymbus) |
Advertising

Animadors: pompons, faldilles curtes i 'dame una A' com a càntic principal mentre animen a l’equip de futbol americà de torn. Mec! Fugiu dels tòpics de les pel·lícules i sèries nord-americanes i rasqueu una mica. El 'cheerleading' va nèixer als Estats Units amb l’objectiu d’animar equip i públic però, passat un temps, va sorgir una versió competitiva: l’All Star Cheerleading. No són els animadors de ningú, són l’equip! Entrenen i treballen al llarg de tot l’any per competir. Vaja, que són autèntics atletes.

“Quan dic que entreno a un equip em diuen: ‘què és? això dels pompons? A qui animeu?’ Sempre s’ha d’explicar què fem! Per això, intentem participar en exhibicions, competicions... necessitem que la gent vegi l’esport i el conegui”. Qui parla és l’Alba Lázaro, presidenta, entrenadora i ex animadora de BCN Cheer, el primer club d’aquesta disciplina que va néixer a Barcelona l’any 2011. La germana de Lázaro anava a classe amb l’Adriana Boy que va créixer i formar­-se al Canadà com a cheerleader. En arribar a Barcelona, Boy, davant la inexistència de clubs on practicar l’All Star, va acabar fundant BCN Cheer i animant amigues i conegudes a sumar-­s’hi. “Quan vaig arribar no hi havia res. Ara som ja més de 50 persones a l’entitat. Estem treballant també per tenir un equip mixt la temporada que ve perquè tenim un grup de nois que entrenen cada dijous, dominen molt l’acrobàcia i estan molt motivats. A Barcelona som tres clubs, més un altre a l’Hospitalet... Poc a poc anem sumant gent”, explica Boy.

All Star Cheerleading
© David Grau Llinares

Advertising

L’All Star Cheerleading combina ball, acrobàcies, salts, 'tumbling' –elements de gimnàstica artística al terra­ o portés –quan una cheerleader és aixecada per les altres per formar una figura­. Els equips, que poden ser de prop de 25 persones, fan rutines de 2 minuts i mig al ritme de 'remixs' de música, amb efectes de so, voice overs... “Hem d’actuar sempre, somriure i mantenir la mateixa energia al llarg de tota l’actuació. Quan vaig començar, em costava molt somriure. Havia d’estar concentrada en mil coses, em feia vergonya... però, quan et familiaritzes amb la rutina i t’ho passes bé, et surt sol”, diu Lázaro.

BCN Cheer

Advertising

A l’hora de competir, els campionats s’estructuren per edats i nivells –n’hi ha sis­. Tot i això, a casa nostra, de moment, es centren en competir en els tres primers; aquest any s’ha celebrat la segona edició del Campionat de Catalunya i, també, de l’Open Barcelona. “Treballem amb nivell 1, 2 i 3 perquè creiem que és important donar-­li una bona base al cheerleading. Quan hi hagi més volum de practicants ja anirem introduint els següents nivells. Per seguretat i per créixer amb consistència creiem que és la millor opció”, expliquen Boy i Lázaro. Es valora la sincronització, la coordinació, la precisió, la creativitat, així com la impressió global de l’actuació. “Es puntua per seccions, es mira si hi ha caigudes, si la flyer s’ha mogut... Això sí, hi ha una normativa que et prohibeix fer elements del següent nivell, per respectar la progressió i per seguretat. Si acabes de començar has d’afermar els conceptes bàsics”, diu Lázaro.

All Star Cheerleading a Barcelona
© David Grau Llinares

Advertising

BCN Cheer compten amb sis equips: tres sèniors, de nivell 1, 2 i 3 i un juvenil de nivell 1, a banda d’un grup de Cheer Pomp –sí, cheerleading amb pompons­ i el mixt que està en camí. La rutina habitual d’un sènior avançat és entrenar prop de dues hores, dos dies a la setmana. Primer, fan una preparació física d’una hora llarga i, després, practiquen seccions de la coreografia, sobretot, portés i piràmides. “Normalment, marquem alguna secció i les altres les fem i ho passem sencer un cop o dos. És molt intens però han d’aprendre a saber quan respirar i a estar preparades per si els hi toca fer una figura al final de la rutina. També, han de saber caure bé, com pals, perquè els companys puguin agafar-­les i ningú es faci mal”, puntualitza Lázaro.
Piràmides, portés, lib, flyers, bases, back spotters... com tot esport, l’All Star Cheerleading té el seu propi idioma i, a les instal·lacions d’Esports UB on entrenen les de Boy i Lázaro, sentireu parlar força en anglès. “Ens agrada mantenir les paraules clau originals, marquem els passos al ritme de one, two, three, four... Si un dia ve un entrenador de fora o anem a fer algun workshop a l’estranger és molt més fàcil entendre-­ho tot”. De fet, aquest mateix any un tècnic dels Estats Units va acostar­s’hi per ajudar­-los a muntar una coreografia i, aquest any, participaran en dues competicions a Anglaterra: a Liverpool i a Bournemouth.

All Star Cheerleading
© David Grau Llinares

Advertising

I com acaben a BCN Cheer? Pel boca a boca, per amics... alguns vénen de la gimnàstica o de l’acrobàcia o, simplement, busquen un dia ‘cheerleader’ a google i les troben. “Potser és perquè, pràcticament, vaig veure néixer l’esport aquí a Barcelona però hi estic completament enganxada, sento molta passió. Treballes per tothom, en equip. A Europa encara és petit i hi ha un ambient molt xulo, no hi ha tanta rivalitat i la competitivitat és molt sana”, confessa Lázaro.

Emmarcat dins la Federació Catalana de Balls Competitius, l’All Star Cheerleading aposta pels salts, les tombarelles o el ball però sempre amb la seguretat al cap i en equip: a l’hora d’animar i competir, tots els que trepitgen la moqueta són importants, no hi ha suplents.

Cheerleading
© David Grau Llinares

Mostra'n més
Advertising